En ple procés de reestructuració forçada del sistema financer espanyol, us oferim aquest estudi sobre les Caixes d’Estalvis de l’estat i el seu vincle amb el desenvolupament als Països del Sud (altrament dits països empobrits).
Un vincle que, com podreu veure, va bastant més enllà dels projectes de cooperació internacional finançats per l’Obra Social de les caixes i produeix efectes de caire totalment oposat.
La relació de les Caixes d’Estalvis catalanes i espanyoles amb actors d’anticooperació al Sud (empreses contaminants, vulneradores de drets humans, armamentístiques) i també al Nord (especulació immobiliària) és un clar indicador de la direcció que han pres en les darreres dècades aquestes entitats, que s’han anat allunyant progressivament del seu esperit fundacional (vocació social, inclusió financera, arrelament al territori) i s’acosten a la bancarització definitiva, avui en dia encara més propera gràcies a la Nova Llei de Caixes i el context de crisi financera mundial.
Com a persones estalviadores o inversores, ens ofereixen més garanties les caixes que els bancs, en el cas que la nostra ètica vulgui evitar perjudicis als pobles del Sud? Són les Finances Ètiques les hereves del model original de Caixes d’Estalvis? Aquestes són algunes de les preguntes que voldríem plantejar -i eventualment respondre- en aquest estudi que teniu entre mans.
"Caixes d´Estalvis i desenvolupament al Sud", Febrer 2011, 64 pàgs.
Edita: SETEM
Autoria: Jesús Carrión i Joan Pi (ODG), Jordi Marí (FETS) i Victor Maeso (SETEM)
Descarrega´t l´informe en català en PDF (1,9 MB) i sota llicència Creative Commons
