El procés dels Camps de Solidaritat segueix la seva marxa

La formació prèvia al viatge és una etapa essencial en l’experiència d’un Camp de Solidaritat. Tots els voluntaris i les voluntàries participen en un curs reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.

El tret de sortida de l’etapa formativa va ser el 10 d’abril, i fins ara!

Des de lliçons a càrrec d’Arcadi Oliveres, professor d’Estructura Econòmica de la UAB, fins a reflexions des de l’ètica sobre el turisme i la solidaritat, a càrrec de Begoña Roman, doctora en Filosofia de la UB.

Tallers sobre El rol de la dona a les societats del Sud; Sobirania alimentaria i desenvolupament rural; comerç Just; Dinàmiques participatives; Immigració; fotografia responsable... Ara arriba el torn a la preparació més específica de l’estada amb Los Pipitos.

Tot plegat per entendre una mica millor el sistema social i econòmic imperant, plantejar-nos els models de vida i com percebem el Sud.

Presentació del grup Dincat

El president de la Generalitat, José Montilla, va presidir dijous 20 l’acte públic de presentació de Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya).

A més del president Montilla, van acompanyar les entitats de Dincat representants de les administracions catalanes com les conselleres de Treball, Mar Serna, i d’Acció Social, Carme Capdevila, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, i diputats dels grups representats al Parlament català.

També hi va assistir la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras, i nombrosos membres d’organitzacions d’aquest sector.

A banda dels discursos del president de la Generalitat i dels presidents de les tres entitats fundadores de Dincat (Josep Gomis, de la Federació APPS, Efrèn Carbonell, de Coordinadora de Tallers i Lola de la Fuente, de l’Associació Empresarial APPS), l’acte va comptar amb una actuació del grup de dansa Fundació Psico-Art, format per persones amb discapacitat intel·lectual, i va ser conduit pel periodista i escriptor Màrius Serra.

A l'acte, també es va projectar el vídeo de presentació de Dincat. Podeu veure el vídeo, i altres notícies aparegudes en premsa, a la nostra web:
http://www.federacioapps.cat/

El Govern condemna els més desafavorits a pagar una crisi que no han provocat

Les ONG que treballen als països més empobrits critiquen durament les retallades del Govern per reduir el dèficit

Barcelona, 14 de maig de 2010.- La Confederació d’ONG Catalanes considera inacceptable i dramàtica la decisió del Govern de fer pagar la crisi als qui més la pateixen i que no l’han provocada: tant les poblacions més desafavorides de casa nostra, com arreu. Les mateixes “receptes” dels organismes internacionals que han portat a la pobresa extrema milers de persones a tot el món són aplicades ara pels nostres governants en la seva estratègia per reduir el dèficit públic; unes mesures que no tenen en compte les causes estructurals dels desequilibris al món, ni les conseqüències dels nostres models de producció i desenvolupament, que augmenten aquestes desigualtats.

La Confederació d’ONG Catalanes considera que l’eficàcia en la gestió pública no hauria de passar per mesures que ataquen clarament els drets socials i que deixen en paper mullat els compromisos socials i polítics adquirits pel govern amb les persones més febles d’arreu. El Govern podria obtenir prou recursos per controlar el dèficit amb altre tipus de mesures com ara el control de l’especulació financera i de l’evasió fiscal, l’exigència d’un major esforç a les rendes més altes, o la reducció de la despesa militar, que arriba al 4,70% dels pressupostos generals de l’estat, uns 50 milions d’euros al dia.

Les ONG catalanes creuen que atendre la crisi a casa nostra és perfectament compatible amb el compliment dels compromisos en matèria de solidaritat internacional i, per això, demanen als partits i als líders d’opinió que no facin un ús demagògic de la política de cooperació internacional, i que no donin a entendre que és un “luxe” que no ens podem permetre. Aquest discurs és fals i oportunista, i fomenta la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. No es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.

Des del començament de la crisi econòmica global, la Confederació s’ha manifestat en diversos moments a favor d’aprofitar aquesta crisi per repensar el nostre model de desenvolupament i de benestar “perquè no és just ni sostenible, perquè no té sentit, no té ànima i no té futur”.

Amb les mesures anunciades, aquest Govern traeix la confiança no només de la ciutadania espanyola, sinó de la ciutadania de molts països empobrits que creien en la sinceritat del seu compromís.

Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament

c/ Tàpies, 1-3 – 08001 – Barcelona

93 442 28 35 / 93 442 28 35

confederacio@confederacio.org

IVa MOSTRA DE CINEMA INDÍGENA DE BARCELONA

Projeccions del 13 al 16 de maig de 2010

alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes presenta la IV Mostra de Cinema Indígena de Barcelona, fruit de la seva col.laboració amb la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI), i d'una dilatada experiència de cooperació amb organitzacions indígenes d'Amèrica Llatina.

Enguany, la Mostra vol repetir l'èxit de públic assolit l'any passat i ampliar l'oferta d'activitats paral·leles que s'organitzen entorn a la Mostra per tal de generar un intercanvi amb els convidats i convidades indígenes que ens visiten. L'objectiu és apropar al públic en general als processos comunicatius dels pobles indígenes i dinfondre els valors, les problemàtiques i les formes de vida dels pobles indígenes llatinoamericans des de la seva pròpia veu i visió.

La Mostra obre les seves portes amb la projecció de pel·lícules de temàtiques i formats diversos, realitzades per cineastes o videastes indígenes. Aquests treballs han estat seleccionats principalment d'entre els participants i/o premiats al IXè Festival Internacional de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes (Bolívia, 2008) i el Festival Premi Anaconda (Colòmbia, 2009).

Cicle de Cinema per a la Sensibilització

Lloc: seu Setem c/ Bisbe Laguarda, 4 - Barcelona

els DIVENDRES, del 30 d’abril al 18 de juny de 2010, de 19,30 a 22h.

30 d’abril: “El Mundo según Monsanto”
Comitè Argentina

7 de maig: “The Devil’s Miner”
Comitè Bolívia

14 de maig: “Semilla de resistència”
Comitè Hondures

28 de maig: “Prostitució infantil a Filipines”
Comitè Filipines

4 de juny: pendent
Comitè d’Àfrica

11 de juny: “¿Qué cosa es la alfabetización mi hermano?"
Comitè Nicaragua

18 de juny: “Sikapaka: el referéndum del Oro”
Comitè Guatemala


Cicle de Documentals
Lloc: Bar del Gra c/ Plaça de l’Esglèsia, 8 – Granollers

15 d’abril: “Home”
20,30h
Un espectacular retrat aeri del planeta realitzat pel fotògraf Yann Arthus – Bertrand. Una obra de gran poètica visual en clau ecològica.

20 de maig: “Lo último en moda”
20,30h
Els efectes de la maquilas (les factories tèxtils deslocalitzades). Es tracta d’un nou model de cultura laboral que està substituint el sistema de vida agrícola a països com Mèxic, destruint el teixit social i els recursos naturals. La cara oculta del món de la moda.

17 de juny: “De la mata a la olla”
20,30h
Davant del control dominant de la majoria de cadenes de supermercats dels espais de venda alimentaris, poblacions i organitzacions de diferents parts del món han començat a organitzar-se per buscar sistemes alternatius de producció i distribució d’aliments més justos, ecològics i democràtics.

Cicle de Cinema

Setmana de Cinema Commemoratiu del 30 Aniversari del Triomf de la RPS i de la Croada Nacional d'Alfabetització

Una proposta de: Casa Nicaragua
del 6 al 9 d'abril

Lloc: Centre Cívic Pati Llimona
c/ Regomir, 3 – Barcelona
Contacte: 93.443.43.92

BAJO EL FUEGO
6 d’abril, a les 19:30h

Direcció: Roger Spottiswoode
Producció: Anna Roth y Jonathan T. Taplin
Guió: Clayton Frohman y Ron Shelton
Fotografia: John Alcott
Estados Unidos
Any: 1983 Duració: 128 min.

Sinopsis: El famós fotògraf Russel Price (Nick Nolte) es troba en la Nicaragua de 1979 per fer un reportatge sobre la guerra civil contra el president Somoza. Li costa informar amb neutralitat a la vista de la crueltat de la lluita de la població civil contra l'exèrcit. Quan la guerrilla li encarrega una fotografia d'un dels seus líders, del qual es diu que és mort, Price es veu involucrat en els esdeveniments. Hi ha d'ocultar-ho perquè no li trobi l'exèrcit.

LA CANCIÓN DE CARLA
7 d’abril, a les 19:30h

Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Musica: George Fenton
Fotografia: Barry Ackroyd
GB-España-Alemania
Any: 1996 Duració: 125 min.

Sinopsis: George és un conductor d'autobús escocès d'esperit rebel; Carla és una refugiada nicaragüenca que acaba d'arribar a Glasgow. Transcorre l'any 87 i a Nicaragua la Contra prepara l'assalt definitiu contra el Govern sandinista. La situació del seu país, la família i l'amor que va deixar enrere, turmenten a Carla. George comprèn que l'única solució és acompanyar-la a Nicaragua i afrontar la dura realitat de la guerra i els sentiments.

NUESTRA AMÉRICA
8 d’abril, a les 19:30h

Direcció: Kristina Konrad
Producció: Cornelia Seitler y Brigitte Hofer

Sinopsis: Records d'un país, que ja no existeix. "La nostra Amèrica" és una recerca dels orígens a través del present, del passat - 25 anys després d'una revolució, que ningú va pensar que fos possible. Una aproximació personal, d'una europea, cap a un petit país llatinoamericà, que es va poder alliberar d'una dictadura de 45 anys de durada, i que va intentar l'impossible, mentre era abordat de manera inexorable pel gran veí USA. "Nicaragua va ser el Vietnam de la meva generació". La directora de cinema torna ara a una Nicaragua neoliberal, ferida per guerres i corrupció. Torna a un lloc on va viure una de les últimes utopies, ara fa 20 anys, on milers de persones de tot el món van ser. Portat per l'esperança, aquest petit estat intenta convertir la pobresa i desigualtat en pluralisme polític, economia diversa i ser un país no alineat i que David podria guanyar a Goliat.

EL OTRO COMBATE. La alfabetización
9 d’abril, a les 19:30

Direcció: Simon Escobar
Producció: Adán Morales
Duració: 20 min.

Sinopsis: Un reportatge històric produït a principis dels anys '80 sobre l'heroica Croada Nacional d'Alfabetització de Nicaragua el 1980. El documental segueix pas a pas les experiències de brigadistes i camperols. Amb l'autenticitat de les seves imatges i testimonis, "L'altre combat", ens transporta a aquest moment històric que està commemorant el seu XXX Aniversari.

Últims dies per inscriure’s als Camps de Solidaritat 2010!!

Els Camps de Solidaritat acosten, cada estiu, la realitat dels pobles econòmicament empobrits del Sud a la nostra societat. Companys i companyes d’entitats membres de la federació ja han viscut aquesta experiència viatjant a Nicaragua.

Enguany, els Camps 2010 organitzats per APPS i Setem es realitzen a 2 localitats a la zona de Las Segovias, i us recordem que el termini per a formalitzar les inscripcions entra ja en el seu últim tram.

El dijous 11 de març la seu de SETEM-Catalunya a Barcelona acollirà la darrera sessió informativa.

Termini d’inscripció extraordinari: març 2010.

8 de març, Dia Internacional de la Dona

El proper 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. Els moviments de les dones desenvolupen un paper fonamental en l'impuls de canvis per la igualtat, aspecte que no passa d'igual manera amb les dones amb discapacitat. Aquest col·lectiu segueix tenint una clara posició de desavantatge a la societat, tant des de la perspectiva de gènere com per la seva discapacitat. L'empoderament d'aquestes dones és, per tant, una necessitat urgent actualment

El Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) ha elaborat un manifest en favor del reconeixement de drets de les dones amb discapacitat que us deixem tot seguit.

Por el Empoderamiento Real y Efectivo de las Mujeres con Discapacidad

Aunque la sociedad ha avanzado, la discriminación de las mujeres sigue persistiendo, ahora, quizás, incluso de una forma mucho más sutil. Y, pese a que los movimientos de mujeres han desempeñado un papel fundamental en impulsar cambios, esforzándose por empoderar y preparar a las mujeres para la lucha por la igualdad, no ha ocurrido así con las mujeres con discapacidad: de un lado, los movimientos de mujeres sin discapacidad siguen sin tener conciencia de sus necesidades; pero, de otro, tampoco el movimiento general de la discapacidad les ha prestado la suficiente atención, a pesar de los avances (más nominales que reales), que algunas de estas organizaciones han querido imprimir a su acción en favor de la causa del género.

Consecuentemente, las mujeres con discapacidad siguen quedando al margen de todos los movimientos de derechos humanos y permanecen inmóviles en una posición de clara desventaja en la sociedad. Y es que su situación de mujer con discapacidad no solamente es peor que la de las mujeres sin discapacidad, sino también que la de sus iguales masculinos; especialmente en el medio rural, donde sigue predominando un régimen matriarcal y un sistema económico primario, con menos servicios y oportunidades para esta población que en el medio urbano.

Sin embargo, los estudios apenas reparan en esta flagrante discriminación, entre otras razones, por no tomar en consideración la inclusión de indicadores que contemplen la perspectiva de género de manera que puedan dar cuenta de su realidad en el seno de la familia, en el acceso a la educación o a los servicios sanitarios, por poner ejemplos de ámbitos críticos para los procesos de inclusión. Lo mismo sucedería si se analizaran con perspectiva de género las escasas oportunidades que tales mujeres tienen para incorporarse al mercado laboral o su limitado conocimiento de la legislación existente y de los servicios dirigidos a las personas con discapacidad o de mujeres en general.

El empoderamiento de las mujeres con discapacidad, entendido como la capacidad de las mujeres para incrementar su auto-confianza, así como su poder y autoridad de manera que puedan decidir en todos los aspectos que afectan a su vida, se convierte, por lo tanto, en la necesidad urgente del momento, dado que ni la sociedad, ni los poderes públicos, ni los movimientos de mujeres, ni tampoco los de las personas con discapacidad, reconocen verdaderamente sus necesidades e intereses.

Para superar la falta de equidad y las barreras que actualmente impiden que las mujeres con discapacidad participen plena y equitativamente en la sociedad, desde el Comité Español de Representantes de Personas Con Discapacidad (CERMI) reclamamos:

1º Que los Informes Periódicos de los tratados de derechos humanos pertinentes incluyan información sobre las mujeres con discapacidad de oficio. Debe incorporarse información sobre la situación de las niñas y mujeres con discapacidad en relación con cada uno de los derechos, incluyendo la situación actual de hecho y la situación de derecho, información sobre las medidas tomadas para mejorar su situación, y las dificultades y obstáculos que hayan tenido, especialmente en el ámbito rural. Y esta práctica debe extenderse a todas las instituciones que trabajen en la defensa de los derechos humanos tanto en el marco estatal, como en el autonómico, incluidas las organizaciones representativas de personas con discapacidad y sus familias o de mujeres en general.

2º Que se establezcan mecanismos y estructuras que permitan que las voces de las mujeres con discapacidad se escuchen y que éstas puedan participar políticamente como agentes, tanto en el seno de las organizaciones de personas con discapacidad, como de mujeres en general. Entre las medidas que deben tomarse, existe la necesidad de apoyar y fortalecer las organizaciones, redes y grupos dirigidos y gobernados por las mujeres con discapacidad en la defensa de sus propios intereses colectivos, tal y como ellas mismas los definan, sin perjuicio de su presencia a través de organizaciones mixtas o específicas.

3º Que se apoyen y financien investigaciones a escala estatal y autonómica en el campo de los indicadores reconocidos de la exclusión social en el caso de las mujeres con discapacidad, entre ellos: las desventajas socioeconómicas, el aislamiento social, el factor rural, las múltiples formas de discriminación, la violencia de género, la esterilización y el aborto forzados, la falta de acceso a los servicios comunitarios, labaja calidad de la vivienda, la institucionalización, la atención sanitaria inadecuada o la denegación de la oportunidad de contribuir y participar activamente en la sociedad.

El CERMI se reconoce con la capacidad y autoridad de representar los intereses de las niñas y mujeres con discapacidad en el ámbito estatal y anima a todas sus organizaciones miembros a que difundan este Manifiesto y a que actúen proactivamente para el empoderamiento de este sector de su población que en la actualidad supone el 60% de todas las personas con discapacidad en nuestro país.

8 de marzo de 2010.

CERMI
www.cermi.es
www.convenciondiscapacidad.es

Benvolgut amic/benvolguda amiga...

Ho hem aconseguit!

Des de la Confederació Catalana d’ONG volem donar-te les gràcies per haver signat, fa ja dos mesos, el manifest "Ni un pas enrere amb el 0'7. Ni una retallada més".

Com de ben segur recordaràs denunciàvem que el govern català pensava retallar en un 20% el pressupost per a cooperació internacional, incomplint tots els seus compromisos d’arribar al 0'7 durant el seu mandat.

Gràcies al teu ajut i al de moltes altres persones i institucions que es van solidaritzar amb aquesta causa...ho hem aconseguit!!!!! El govern va rectificar la seva postura i hem aconseguit que el pressupost de cooperació es mantingui igual que al 2009, 49 milions d’euros.

A més de la campanya de recollida de signatures, es va fer un treball paral·lel de pressió a tots els partits polítics, i d’incidència als mitjans de comunicació perquè la nostra reivindicació sortís a la llum pública. Preparàvem un acte de protesta al carrer que no va arribar a celebrar-se perquè el vice-president Carod-Rovira, del qual depèn el programa de cooperació per al desenvolupament, ens va anunciar que renunciaven els seus plans inicials.

Aquest any ens toca estar molt atents a que efectivament es compleix allò promès, sense oblidar que els successius governs catalans s’han compromès a reservar el 0'7 per fer efectiva la nostra solidaritat internacional, però segueixen sense destinar més del 0,2 del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

En aquests moments tan durs en què Haití ens obre els ulls sobre la importància de la prevenció, i ens recorda la nostra obligació ètica amb el desenvolupament d’altres pobles, volem recordar-te que aquests fons que envien ara els nostres governs, surten d’aquestes partides que tant els costa reservar, o incrementar.

Novament, moltes gràcies pel teu suport. Ha estat vital.

Font: http://www.confederacio.org/

APROPAR-SE AL SUD

La formació prèvia al viatge és una etapa essencial en l’experiència d’un Camp de Solidaritat. Tots els voluntaris i les voluntàries participen en el curs de formació Apropar-se al Sud de 40 hores de durada i reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya. Aquest curs es realitza en quatre dissabtes o diumenges durant els mesos d’abril i juny.

El format del curs de s’estructura al voltant de sessions plenàries, reunions de grup, tallers i un cap de setmana de grup.

OBJECTIU del curs: Formar persones voluntàries que es preparen per participar en un Camp o una Estada de Solidaritat en un país del Sud.

CONTINGUTS:

• Apropar-nos als països del Sud per col·laborar i aprendre.
• Com ha de ser la nostra solidaritat? Motivacions i actituds a l'hora de viatjar al Sud.
• Causes i conseqüències de la globalització. Per què existeix la desigualtat Nord-Sud?Alternatives als models comercials i financers actuals.
• Comerç Just.
• Presència del Sud al Nord: la immigració
• Dinàmiques de participació
• Accions de sensibilització: com comunicar a la nostra societat l'experiència viscuda al Sud?

DATES del curs 2010: Dissabte 10 d'abril, diumenge 25 d'abril, diumenge 30 de maig, dissabte 12 de juny i un cap de setmana del mes de maig.