"Hola, som un Pipito"

Hola, som en Cristian i tenc 8 anys. Som de Nicaragua, un petit país d’Amèrica Central, país de llacs i volcans, ben diferent de Menorca, la vostra illa. Diuen que és molt polida, però jo no la conec, perquè és molt difícil per a nosaltres sortir de la comunitat.

Visc a un poble de muntanya que es diu Telpaneca. Bé, no al casc urbà, sinó a una de les moltes comunitats, la meva es diu Santo Domingo. Visc a una caseta de fang amb els meus pares, rodejats de verd, de muntanyes. Tenim un petit jardí amb flors i algunes verdures i fruites. És preciós!

A les nostres muntanyes es sembra sobretot blat de moro, que és el nostre principal aliment, a més de l’arròs. També tenim molts tipus de plàtans i bananes, cafè, i els arbres van plens de mangos. Mmm, que bo!Poc després de néixer em van diagnosticar una paràlisi cerebral que afecta tot el meu cos.

Em costa controlar els meus moviments, però si m’esforç som capaç d’agafar coses, de pintar i fins i tot de fer alguns encaixos.

No puc caminar, però gràcies a les sessions de fisio i a la feina de la mare em puc desplaçar gatejant i ja puc estar dret una bona estona!Tampoc no puc xerrar, però entenc tot el que em diuen, estic pendent d’allò que passa al meu voltant i em comunic d’una altra manera (amb la mirada, el somriure, els gestos i els sons), amb un “idioma” que m’he inventat. Els meus pares i la gent que em coneix ja m’entenen.He tingut molta sort, perquè a Telpaneca hi ha una associació que es diu Los Pipitos, que treballen pels fillets i filletes com jo. Veritat que no sabeu què vol dir aquest nom? A Nicaragua als fillets ens diuen “pipe”, amb to amorós i “pipitos” és el seu plural. És polit, no?.

El que deia, que he tingut molta sort, perquè alguns membres de l’associació vénen a Santo Domingo i m’ajuden. La fisioterapeuta juga amb mi i m’ensenya a moure’m millor. Com que nosaltres vivim allunyats i de vegades la mare o el pare no em poden dur al centre (és que ja som gran i no poden amb mi!), la fisio els mostra els exercicis i els practicam a casa. Jo hi pos tot el meu esforç i voluntat, ja que som el més interessat en poder moure’m millor i participar de les activitats amb els altres fillets i filletes de la comunitat.Els meus pares han adaptat la casa a les meves necessitats. Han allisat el terra perquè pugui gatejar sense fer-me mal als genolls; el meu pare em va fer un caminador i una cadira de fusta per poder seure amb una bona postura.De moment no vaig a l’escola perquè aquí els mestres encara no estan preparats per a casos com el meu, però particip en sessions conjuntes amb altres fillets al centre de Los Pipitos i crec que prest hi podré anar. Estic molt content!!

Nicaragua és un dels països més pobres. El departament de Madriz, al nord de Nicaragua, on està situat el poble de Telpaneca, està considerat d’extrema pobresa. Allà, les persones amb discapacitat són un col•lectiu doblement feble i discriminat, i més a una zona rural, com és Telpaneca. No tenen oportunitats per desenvolupar-se i moltes vegades queden recloses a casa. La seva qualitat de vida és molt dolenta, proporcional al grau de discapacitat que pateixen. Persones que amb ajudes i bones adaptacions podrien millorar i integrar-se a la seva comunitat. Los Pipitos és una associació sociovoluntària de pares, mares de famílies i amics de fillets i joves amb discapacitat. El seu objectiu principal és sensibilitzar i treballar per a la millora i la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles. La història d’en Cristian és un exemple del que es pot aconseguir amb un treball conjunt i solidari. És la història d’una família que malgrat totes les seves dificultats lluita cada dia per tirar endavant el seu fill, per integrar-lo a la societat, per fer sentir la seva veu. És d’admirar la feina que fan amb ell i com aprofiten el suport donat per Los Pipitos. I açò es nota amb els avanços i les ganes de viure del seu fill que, malgrat la seva discapacitat, té molt a dir.


Font:
Moviment de Renovació Pedagògica 25/07/2010
http://www.menorca.info/opinion/278167/hola/som/pipito