El nostre segon cap de setmana a Nicaragua l'hem dedicat a visitar Granada. Vam sortir d'Estelí amb el bus de les 5.45 a.m del dissabte i després de 4 hores, 3 busos, 2 restregones i 1 adelantament perillós de seguida ens vam trobar buscant allotjament a Granada, ciutat colonial per excel·lència.
Al matí el vam aprofitar per visitar el mercat i a la tarda vam fer un "tour" per les isletas del llac Cocibolca. Alberto, el nostre guia, ens va portar amb barca per diferents illes, algunes són propietat privada de famílies benestants de Nicaragua, però d'altres són verges o estan habitades per famílies humils que es guanyen la vida amb la pesca i les visites dels turistes.
Al matí el vam aprofitar per visitar el mercat i a la tarda vam fer un "tour" per les isletas del llac Cocibolca. Alberto, el nostre guia, ens va portar amb barca per diferents illes, algunes són propietat privada de famílies benestants de Nicaragua, però d'altres són verges o estan habitades per famílies humils que es guanyen la vida amb la pesca i les visites dels turistes.
Vam fer 3 parades; a la primera ens va acollir una d'aquestes famílies i ens van convidar a beure i menjar coco acabat de recollir; a la segona vam poder veure els micos que habiten una d'aquestes petites illes; i a la tercera vam pujar a una fortalesa que va servir als espanols per controlar l'entrada de pirates i anglesos al seu territori. No podíem acabar la visita sense fer un bany a les calentes aigües del Cocibolca, segon llac més gran d'Amèrica Llatina, després del Titicaca.
La nit es presentava divertida, ja que vam coincidir amb el carnaval. El carrer es va omplir de comparses, música, alegria i festa.
L'endemà vam fer una petita ruta per la ciutat, visitant les esglésies, carrerons, places i botigues, fins que vam omplir bé la panxa i vam empendre el viatge de tornada.
Ja coneixem una mica més d'aquest petit país, que cada dia ens fa sentir més a gust.
3 comentarios:
Ostres, la imatge del capvespre amb la catedral és IMPRESSIONANT.
La Irina, a més de "bonita" i de tenir molta paciència amb nosaltres (je,je,...) és una gran fotògrafa oficial del grup.
Gràcies Noemí!!! Jo també t'eskimo!!
M'incorporo a la feina avui, i en un no res retorno al món Dincat i amb ell al grup de cooperació a Nicaragua.
Que sapigueu que us anem llegint i pensem en vosaltres. ;-)
Ah, i Noemí, a veure si somrius més a les fotos! :-P
Publicar un comentario