11/3/10

Últims dies per inscriure’s als Camps de Solidaritat 2010!!

Els Camps de Solidaritat acosten, cada estiu, la realitat dels pobles econòmicament empobrits del Sud a la nostra societat. Companys i companyes d’entitats membres de la federació ja han viscut aquesta experiència viatjant a Nicaragua.

Enguany, els Camps 2010 organitzats per APPS i Setem es realitzen a 2 localitats a la zona de Las Segovias, i us recordem que el termini per a formalitzar les inscripcions entra ja en el seu últim tram.

El dijous 11 de març la seu de SETEM-Catalunya a Barcelona acollirà la darrera sessió informativa.


Termini d’inscripció extraordinari: març 2010.

4/3/10

8 de març, Dia Internacional de la Dona

El proper 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. Els moviments de les dones desenvolupen un paper fonamental en l'impuls de canvis per la igualtat, aspecte que no passa d'igual manera amb les dones amb discapacitat. Aquest col·lectiu segueix tenint una clara posició de desavantatge a la societat, tant des de la perspectiva de gènere com per la seva discapacitat. L'empoderament d'aquestes dones és, per tant, una necessitat urgent actualment

El Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) ha elaborat un manifest en favor del reconeixement de drets de les dones amb discapacitat que us deixem tot seguit.


Por el Empoderamiento Real y Efectivo de las Mujeres con Discapacidad


Aunque la sociedad ha avanzado, la discriminación de las mujeres sigue persistiendo, ahora, quizás, incluso de una forma mucho más sutil. Y, pese a que los movimientos de mujeres han desempeñado un papel fundamental en impulsar cambios, esforzándose por empoderar y preparar a las mujeres para la lucha por la igualdad, no ha ocurrido así con las mujeres con discapacidad: de un lado, los movimientos de mujeres sin discapacidad siguen sin tener conciencia de sus necesidades; pero, de otro, tampoco el movimiento general de la discapacidad les ha prestado la suficiente atención, a pesar de los avances (más nominales que reales), que algunas de estas organizaciones han querido imprimir a su acción en favor de la causa del género.


Consecuentemente, las mujeres con discapacidad siguen quedando al margen de todos los movimientos de derechos humanos y permanecen inmóviles en una posición de clara desventaja en la sociedad. Y es que su situación de mujer con discapacidad no solamente es peor que la de las mujeres sin discapacidad, sino también que la de sus iguales masculinos; especialmente en el medio rural, donde sigue predominando un régimen matriarcal y un sistema económico primario, con menos servicios y oportunidades para esta población que en el medio urbano.


Sin embargo, los estudios apenas reparan en esta flagrante discriminación, entre otras razones, por no tomar en consideración la inclusión de indicadores que contemplen la perspectiva de género de manera que puedan dar cuenta de su realidad en el seno de la familia, en el acceso a la educación o a los servicios sanitarios, por poner ejemplos de ámbitos críticos para los procesos de inclusión. Lo mismo sucedería si se analizaran con perspectiva de género las escasas oportunidades que tales mujeres tienen para incorporarse al mercado laboral o su limitado conocimiento de la legislación existente y de los servicios dirigidos a las personas con discapacidad o de mujeres en general.


El empoderamiento de las mujeres con discapacidad, entendido como la capacidad de las mujeres para incrementar su auto-confianza, así como su poder y autoridad de manera que puedan decidir en todos los aspectos que afectan a su vida, se convierte, por lo tanto, en la necesidad urgente del momento, dado que ni la sociedad, ni los poderes públicos, ni los movimientos de mujeres, ni tampoco los de las personas con discapacidad, reconocen verdaderamente sus necesidades e intereses.


Para superar la falta de equidad y las barreras que actualmente impiden que las mujeres con discapacidad participen plena y equitativamente en la sociedad, desde el Comité Español de Representantes de Personas Con Discapacidad (CERMI) reclamamos:


1º Que los Informes Periódicos de los tratados de derechos humanos pertinentes incluyan información sobre las mujeres con discapacidad de oficio. Debe incorporarse información sobre la situación de las niñas y mujeres con discapacidad en relación con cada uno de los derechos, incluyendo la situación actual de hecho y la situación de derecho, información sobre las medidas tomadas para mejorar su situación, y las dificultades y obstáculos que hayan tenido, especialmente en el ámbito rural. Y esta práctica debe extenderse a todas las instituciones que trabajen en la defensa de los derechos humanos tanto en el marco estatal, como en el autonómico, incluidas las organizaciones representativas de personas con discapacidad y sus familias o de mujeres en general.


2º Que se establezcan mecanismos y estructuras que permitan que las voces de las mujeres con discapacidad se escuchen y que éstas puedan participar políticamente como agentes, tanto en el seno de las organizaciones de personas con discapacidad, como de mujeres en general. Entre las medidas que deben tomarse, existe la necesidad de apoyar y fortalecer las organizaciones, redes y grupos dirigidos y gobernados por las mujeres con discapacidad en la defensa de sus propios intereses colectivos, tal y como ellas mismas los definan, sin perjuicio de su presencia a través de organizaciones mixtas o específicas.



3º Que se apoyen y financien investigaciones a escala estatal y autonómica en el campo de los indicadores reconocidos de la exclusión social en el caso de las mujeres con discapacidad, entre ellos: las desventajas socioeconómicas, el aislamiento social, el factor rural, las múltiples formas de discriminación, la violencia de género, la esterilización y el aborto forzados, la falta de acceso a los servicios comunitarios, labaja calidad de la vivienda, la institucionalización, la atención sanitaria inadecuada o la denegación de la oportunidad de contribuir y participar activamente en la sociedad.


El CERMI se reconoce con la capacidad y autoridad de representar los intereses de las niñas y mujeres con discapacidad en el ámbito estatal y anima a todas sus organizaciones miembros a que difundan este Manifiesto y a que actúen proactivamente para el empoderamiento de este sector de su población que en la actualidad supone el 60% de todas las personas con discapacidad en nuestro país.

8 de marzo de 2010.


CERMI
www.cermi.es
www.convenciondiscapacidad.es

3/2/10

Benvolgut amic/benvolguda amiga...


Ho hem aconseguit!

Des de la Confederació Catalana d’ONG volem donar-te les gràcies per haver signat, fa ja dos mesos, el manifest "Ni un pas enrere amb el 0'7. Ni una retallada més".

Com de ben segur recordaràs denunciàvem que el govern català pensava retallar en un 20% el pressupost per a cooperació internacional, incomplint tots els seus compromisos d’arribar al 0'7 durant el seu mandat.

Gràcies al teu ajut i al de moltes altres persones i institucions que es van solidaritzar amb aquesta causa...ho hem aconseguit!!!!! El govern va rectificar la seva postura i hem aconseguit que el pressupost de cooperació es mantingui igual que al 2009, 49 milions d’euros.

A més de la campanya de recollida de signatures, es va fer un treball paral·lel de pressió a tots els partits polítics, i d’incidència als mitjans de comunicació perquè la nostra reivindicació sortís a la llum pública. Preparàvem un acte de protesta al carrer que no va arribar a celebrar-se perquè el vice-president Carod-Rovira, del qual depèn el programa de cooperació per al desenvolupament, ens va anunciar que renunciaven els seus plans inicials.

Aquest any ens toca estar molt atents a que efectivament es compleix allò promès, sense oblidar que els successius governs catalans s’han compromès a reservar el 0'7 per fer efectiva la nostra solidaritat internacional, però segueixen sense destinar més del 0,2 del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

En aquests moments tan durs en què Haití ens obre els ulls sobre la importància de la prevenció, i ens recorda la nostra obligació ètica amb el desenvolupament d’altres pobles, volem recordar-te que aquests fons que envien ara els nostres governs, surten d’aquestes partides que tant els costa reservar, o incrementar.

Novament, moltes gràcies pel teu suport. Ha estat vital.

Font: http://www.confederacio.org/

1/2/10

APROPAR-SE AL SUD

La formació prèvia al viatge és una etapa essencial en l’experiència d’un Camp de Solidaritat. Tots els voluntaris i les voluntàries participen en el curs de formació Apropar-se al Sud de 40 hores de durada i reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya. Aquest curs es realitza en quatre dissabtes o diumenges durant els mesos d’abril i juny.


El format del curs de s’estructura al voltant de sessions plenàries, reunions de grup, tallers i un cap de setmana de grup.

OBJECTIU del curs: Formar persones voluntàries que es preparen per participar en un Camp o una Estada de Solidaritat en un país del Sud.


CONTINGUTS:

  • Apropar-nos als països del Sud per col·laborar i aprendre.
  • Com ha de ser la nostra solidaritat? Motivacions i actituds a l'hora de viatjar al Sud.
  • Causes i conseqüències de la globalització. Per què existeix la desigualtat Nord-Sud?Alternatives als models comercials i financers actuals.
  • Comerç Just.
  • Presència del Sud al Nord: la immigració
  • Dinàmiques de participació
  • Accions de sensibilització: com comunicar a la nostra societat l'experiència viscuda al Sud?

DATES del curs 2010: Dissabte 10 d'abril, diumenge 25 d'abril, diumenge 30 de maig, dissabte 12 de juny i un cap de setmana del mes de maig.

27/1/10

Arrenquen els Camps !!

PROCÉS D’INSCRIPCIÓ

Els Camps de Solidaritat consisteixen en un programa de formació sobre la realitat de desigualtat Nord Sud, i en una experiència d’intercanvi, convivència i voluntariat d’un mes amb l’associació nicaragüenca Los Pipitos.

Los Pipitos és una associació que agrupa a més de 80 entitats dedicades a la defensa dels drets i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual a Nicaragua.

Un grup de fins a 6-8 persones participaran de les jornades de formació durant els mesos previs a l’estada. Al mes d’agost el grup conviurà amb entitats de Los Pipitos, tot participant de les seves activitats: sensibilització a la comunitat, promoció de drets, col·laboració amb els programes d’integració sociolaboral, educació, activitats en el lleure, etc.

Tenen prioritat d’inscripció les persones provinents d’entitats membres d’
APPS o de la Coordinadora de Tallers.

Com puc apuntar-me?

a) Assistir a una sessió informativa per conèixer més a fons els programa de Camps i les condicions per participar-hi.
Si teniu intenció d’assitir a una de les sessions, no dubteu en comunicar-m’ho.

b) Un cop heu assistit a la sessió, si continueu interessats/ades en formar part del camp d’APPS, quedem per a una entrevista personal.
Per conèixer-nos, assegurar que teniu tota la informació, resoldre qualsevol dubte, etc.

c) Inscripció: Enguany el període ordinari d’inscripció preferent és fins al 20 de febrer de 2010. Hi ha un període extraordinari d’informació i d’inscripcions: durant el mes de març de 2010.
A finals de març us comuniquem l’admissió i composició dels grups.


Per consultar el calendari de les sessions informatives i altres aspectes relacionats amb els camps:
www.setem.cat
http://appsnicaragua.blogspot.com/
www.federacioapps.cat

Invitació CAMPS de SOLIDARITAT 2010

Benvolguts amics i amigues,

Per segon any consecutiu la Federació APPS, en col•laboració amb Setem – Catalunya, engega el programa d’estades solidàries.

L’objectiu dels camps de solidaritat és formar-te, conèixer la realitat dels països del Sud des de la pròpia experiència. Els camps t’ofereixen la possibilitat de compartir amb l’associació Los Pipitos, dedicada al col•lectiu de persones amb discapacitat intel•lectual a Nicaragua, col•laborant en les seves tasques i convivint amb la seva gent.

D’aquesta manera pretenem promoure transformacions personals i col•lectives per aconseguir un món més just i solidari. Perquè la tasca de difusió, sensibilització i mobilització social de les nostres entitats no es limita per àmbits geogràfics.

L’experiència implica participar en un cicle de formació i participació que es divideix en tres fases:

1ª Preparació i formació, durant el període d’abril a juny
2ª Viatge i estada amb l’associació Los Pipitos, al mes d’agost
3ª Difusió i sensibilització, a la tornada

Per participar als camps cal ser major de 21 anys, assistir a una de les sessions informatives programades durant els mesos de gener i febrer arreu del territori català, i realitzar un període de formació previ a l’estada a Nicaragua. El període d’inscripció per enguany finalitza a finals de febrer.
Us convidem a participar en una activitat de col•laboració i convivència que no us deixarà indiferents!


Si esteu interessats/ades i voleu més informació, no dubteu en contactar-nos:
Noemí Cortés, Programa Cooperació - APPS
93.490.16.88








22/1/10

SESSIONS INFORMATIVES - 2010

Camps de Solidaritat 2010 - Calendari SESSIONS INFORMATIVES


A les sessions informatives programades arreu de Catalunya coneixeràs més a fons els programa de Camps i les condicions per participar-hi.

Si després d’assistir a una Sessió informativa desitges participar a un Camp, pots concertar dia i hora per a una entrevista personal (amb Noemí Cortés, programa Cooperació de la Federació APPS. Tel 93.490.16.88,
cooperació@federacioapps.cat)

BARCELONA
Dissabte 16 de gener, 11.30 h
Divendres 22 de gener, 19.30 h
Dijous 28 de gener, 19.30 h
Dissabte 13 de febrer, 11.30 h
Dimecres 17 de febrer, 19.30 h
Dissabte 27 de febrer, 18 h

Lloc: Seu de SETEM-Catalunya (C/ Bisbe Laguarda, 4. Metro L2 Sant Antoni.)

BADALONA
Dimecres 10 de febrer, 19.00h

Lloc: El Viver, Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 9-12. Badalona

GIRONA
Dijous 4 de febrer, 20.00 h
Divendres 12 de febrer, 20.00 h

Lloc: Estació jove de Girona. (Sta Eugènia, 17. 17005 Girona)

IGUALADA
Dijous 4 de febrer, 20.00 h

Lloc: Espai Cívic Centre (C/. Trinitat, 12. 08700 Igualada)

MANRESA
Dijous 28 de gener, 20.00 h
Lloc: Centre Cultural el Casino, Passeig de Pere III, 29

Dijous 4 de febrer, 20.00 h
Lloc: Sala Flors Sirera, c/ Saleses, 10

VIC

Dimarts 2 de març, 10.30 h

Lloc: Universitat de Vic (Campus Miramarges), Sala Mercè Torrents
(edifici C. Facultat d'Educació), Sagrada Família 7 - 08500 Vic

TARREGA
Divendres 5 de febrer, 20.00 h

Lloc: Consell Comarcal de l'Urgell, Tàrrega (Sala d'Actes). C. Agoders, 16 - Tàrrega

TARRAGONA
Dijous 11 de febrer, 17,30h

Lloc: Sala de Graus C. Catalunya - URV

REUS
Dijous 25 de febrer, 19,00h

Lloc: Aula Magna Facultat de Medicina - URV


LLEIDA
Dimecres 3 de febrer, 19,30h

Lloc: Coordinadora ONGD i AMS de Lleida (c/ Doctor Combelles, 11 baixos)

MATARÓ
Dijous 25 de febrer, 20,00h.

Lloc: Cafeteria “La Selva”, Centre de Cooperació i Solidaritat “La Peixateria”
c/ Barcelona, 50. Mataró

14/1/10

Crida solidària per Haití


Les ONG catalanes obren números de compte per fer front a l’emergència humanitària

Barcelona, 13 de gener de 2010.- Les ONG de cooperació han obert números de compte per fer front a les conseqüències devastadores del terratrèmol que ahir a la nit va sacsejar Haití.

La Federació vol recordar que, en cas de desastre humanitari, les ONGD catalanes actuen en coordinació amb el govern a través del Comitè Català d’Emergències i amb la resta d’ONGD de l’Estat espanyol.

Les ONGD, amb molts anys d’experiència, aconsellen que la solidaritat es canalitzi a través de donacions en metàl·lic i no en espècies. L’enviament d’ajut en espècies constitueix un error pel seu cost excessiu i per la manca de garanties per a la seva distribució.
Les ONGD especialitzades que treballen a la zona de l’emergència prefereixen adquirir els béns de primera necessitat en el mateix país afectat o en els països limítrofs on són més barats, s’adapten als costums de les persones beneficiàries i contribueix a reforçar l’economia local.

La FCONGD demana col·laboració econòmica a totes les persones particulars i institucions públiques per fer front a l’emergència humanitària i recorda que també és necessària la pressió política. Els efectes devastadors de les catàstrofes naturals en els països empobrits responen més a la pobresa i a la manca d’un desenvolupament sostenible que a la inevitabilitat de la mateixa catàstrofe. És per això que el nostre compromís, en un món globalitzat, passa per exigir als nostres governs i institucions que treballin fermament per evitar la vulnerabilitat de les seves poblacions.

A la web de la FCONGD (http://www.fcongd.org) trobareu una llista amb les entitats federades que han obert números de compte per a l’emergència a Haití.

Comunicació:
Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament
C. Tàpies, 1-3 08001 Barcelona
Tel. 93 442 28 35. A/e: premsa@fcongd.org

23/12/09

Narcoaldeas

La costa atlántica nicaragüense, zona de paso de la cocaína
Walpa Siksa es una aldea perdida en la zona caribeña de Nicaragua, alejada de Managua, la capital, y olvidada por todos en este país hasta el pasado 8 de diciembre, cuando saltó a primera página a causa de una emboscada contra una brigada conjunta del Ejército y la Policía Nacional.

Los hechos de Walpa Siksa han dejado en evidencia el olvido en el que las autoridades de este país mantienen a la zona caribeña de Nicaragua, un país de 130.000 kilómetros cuadrados, de los que 59.558 corresponden a las regiones costeras del Caribe. Son zonas habitadas por descendientes de africanos e indígenas miskitos y de otras etnias que se gobiernan por consejos de ancianos, viven de la selva y la pesca, hablan creole, inglés y sus propios dialectos y todavía nombran a los habitantes de Managua y las zonas costeras del Pacífico de Nicaragua como "los españoles", dado que esa región fue colonizada por ingleses.
Esta región sufrió en 2007 el azote del huracán Félix, que devastó la zona dejando un reguero de cadáveres y destrucción (las autoridades cifran en más de 240 los muertos y desaparecidos, 20.000 las casas destruidas y 198.000 los damnificados). No hay hospitales ni escuelas y la energía eléctrica y las telecomunicaciones son un verdadero lujo. La región, además, es tierra de nadie: en más de 50.000 kilómetros cuadrados las autoridades mantienen apenas a 600 oficiales. Una zona idónea para el establecimiento del narcotráfico.
"Cuando se combinan la pobreza y el abandono con la negligencia de la administración pública, tenemos minorías étnicas que ante la desesperanza encuentran en el narcotráfico una opción de vida a la vista de las autoridades", explica el catedrático Félix Maradiaga.
Con el avance del narcotráfico se han formado las que se conocen como narcoaldeas, pequeñas poblaciones con un nivel de vida diferente al de la región donde se encuentran. Algunos aldeanos han construido casas de cemento -un lujo en este lugar- con paneles solares, telefonía por satélite y antenas parabólicas. Estos lujos, afirman los analistas, son comprados con dinero del narcotráfico.
Las investigaciones han constatado que los carteles colombianos y mexicanos, como el cartel de Sinaloa y Los Zeta, tienen influencia en esta región. El narcotráfico entró con fuerza en Nicaragua a partir de 1990, tras la caída del primer Gobierno sandinista de los ochenta y la reducción del Ejército Popular Sandinista, que contaba con más de 130.000 miembros. Entre 1997 y 2007 las autoridades se han incautado de 58.000 kilos de cocaína, la mitad de ellos en las costas del Caribe, aunque los expertos afirman que esa cifra apenas representa el 20% del total que circula por el país.
Lo que más alarma a los analistas es el hecho de que el mayor número de detenidos por relación con el narcotráfico son nicaragüenses: 7.777 personas entre 2000 y 2007. Además, se afirma que en el país ya hay "pequeños carteles" que dan seguridad y que almacenan droga para la reventa o para la venta en el mercado interno, porque el avance del narcotráfico va de la mano del aumento en el consumo: un estudio realizado en 2006 por el Consejo Nacional de Lucha contra las Drogas mostraba que 850.000 nicaragüenses habían consumido drogas. Una cifra alta en un país de 5,2 millones de habitantes.
Tras los hechos de Walpa Siksa, la tensión reina en las regiones del Caribe nicaragüense. La semana pasada se registraron protestas y saqueos en Puerto Cabezas, capital provincial ubicada a 565 kilómetros de Managua y a 65 de Walpa Siksa. Los habitantes se enfrentaron al Ejército y a la policía, que han aumentado sus operativos en esas zonas. Los expertos afirman que para los habitantes los uniformados son una amenaza que acecha el que es su única opción de desarrollo: el narcotráfico.

"El Caribe es una región volátil. El Estado debe evitar convertir esto en un problema militar. La respuesta debe ser policial, con un aumento de la presencia del Estado. Además, se debe evitar estigmatizar a las minorías, mientras se sigue golpeando al narcotráfico internacional, que debe ser el verdadero blanco", explica Félix Maradiaga.

Fuente:
http://www.elpais.com/articulo/internacional/