Atenció domiciliaria i visita a casa del Tío Pancho

La responsable del CET (Centro de Estimulación Temprana), la Tamara, realitza un servei d'atenció domiciliària a les famílies dels nens i nenes que s'hi atenen. Hem tingut la sort de poder acompanyar-la i veure la realitat en la que viuen i el seu entorn. Hem pogut observar la diversitat entre els diferents barris d'Estelí i les necessitats, tant dels propis nens, com de les seves famílies. És una tasca dura, encara que compensa en veure els resultats finals.

Amb aquestes visites es pretén fer un seguiment més individual dels casos i motivar a les famílies perquè siguin més actives en les teràpies i activitats del CET. S'ha creat una xarxa de "mamás", "papás" i "abuelitas" per tal d'organitzar-se dins els diferents sectors de la població i poder treballar conjuntament. És increïble que malgrat la realitat social d'aquestes famílies sempre tinguin ganes de participar i iniciatives per tal de millorar la situació en què es troben els seus fills.

Ahir vam anar a la finca del Tío Pancho (el tiet d'una de les treballadores del centre). L'objectiu de l'excursió va ser que els joves coneguessin com es viu i treballa en el camp, a més, també va esdevenir una sortida d'oci, doncs el contacte amb la natura els relaxa i agrada molt. Primer, vam dinar junts i després vam recòrrer la finca gaudint de les plantes, les vaques i els "chanchos" (porquets). Però sens dubte, creiem que el millor de tot va ser el bany dels joves i d'alguns dels nostres en els rierols i la minillacuna, on van divertir-se refrescant-se. Pensem que va ser una activitat amena i dinàmica on tots vam aprendre i disfrutar molt. I, com era d'esperar, no va faltar el viatget de 15 en una pick-up.

Granada tierra soñada por mi

El nostre segon cap de setmana a Nicaragua l'hem dedicat a visitar Granada. Vam sortir d'Estelí amb el bus de les 5.45 a.m del dissabte i després de 4 hores, 3 busos, 2 restregones i 1 adelantament perillós de seguida ens vam trobar buscant allotjament a Granada, ciutat colonial per excel·lència.

Al matí el vam aprofitar per visitar el mercat i a la tarda vam fer un "tour" per les isletas del llac Cocibolca. Alberto, el nostre guia, ens va portar amb barca per diferents illes, algunes són propietat privada de famílies benestants de Nicaragua, però d'altres són verges o estan habitades per famílies humils que es guanyen la vida amb la pesca i les visites dels turistes.

Vam fer 3 parades; a la primera ens va acollir una d'aquestes famílies i ens van convidar a beure i menjar coco acabat de recollir; a la segona vam poder veure els micos que habiten una d'aquestes petites illes; i a la tercera vam pujar a una fortalesa que va servir als espanols per controlar l'entrada de pirates i anglesos al seu territori. No podíem acabar la visita sense fer un bany a les calentes aigües del Cocibolca, segon llac més gran d'Amèrica Llatina, després del Titicaca.

La nit es presentava divertida, ja que vam coincidir amb el carnaval. El carrer es va omplir de comparses, música, alegria i festa.

L'endemà vam fer una petita ruta per la ciutat, visitant les esglésies, carrerons, places i botigues, fins que vam omplir bé la panxa i vam empendre el viatge de tornada.

Ja coneixem una mica més d'aquest petit país, que cada dia ens fa sentir més a gust.

Dia de la joventut

Ahir a la tarda aprofitant que no plovia vam decidir no agafar "el urbano" i tornar passejant pels carrers d'Estelí. Un dels llocs on ens vam aturar i que ens va cridar l'atenció pels seus "aromes" va ser el mercat, amb tota la seva varietat de colors, olors i fauna humana i animal. També, vam aprofitar l'ocasió per fer-nos algunes fotos de grup. Aquesta foto que hem triat representa la marca de gelats més coneguda de la ciutat tot i que nosaltres hi hem donat un altre signficat.

A la nit ens vam assabentar que el 12 d'agost se celebra el Dia Internacional de la Joventut i els joves d'Estelí feien actes conmemoratius, així doncs acompanyats d'uns amables veïns i vam anar a veure què tal.

Quan vam arribar feien concerts de diferents tipus de música, representacions, etc. També, hi havia un mural on les associacions juvenils hi escrivien lemes i reivindicacions. Ens va cridar l'atenció el fet que només arribar ens van donar informació sobre sexualitat (prevenció de malalties de transmisió sexual, Sida, no violència de gènere...) i preservatius.

Per finalitzar l'acte van fer un concurs de ball per parelles i com no podia ser d'altra manera, els nostres ballarins professionals, la Mònica i el Palet, van ser els guanyadors per votació popular unànime, rebent una samarreta conmemorativa del dia de la joventut.

Us ESKIMEM!!! (Ho enteneu ara?)

Els tallers ja estan en marxa!!

La setmana del 23 al 27 d'agost és la Setmana de la persona amb discapacitat a Nicaragua, per aquest motiu des dels Pipitos ens van proposar organitzar algunes activitats pels joves relacionades amb aquest tema. L'acte principal serà una marxa festiva pels carrers d'Estelí per reivindicar els drets i deures de les persones amb discapacitat. En aquesta hi participen els joves i nens, els familiars, educadors i voluntaris.

Aquesta setmana ens hem organitzat en grups per dividir-nos la feina i per anar-la desenvolupant. Estem treballant en tres tallers diferents, encara que relacionats entre ells: un de disfresses, un altre de música i l'últim de teatre.

Pel que fa al primer es tracta de dissenyar les disfresses que es faran servir per la desfilada i l'obra de teatre; al segon es construiran instruments musicals per amenitzar la marxa i a l'últim es farà una representació basada en un conte popular nica.

Els joves participen activament en tot el procés. Per a la realització dels tallers es faran servir materials de reciclatge aportats entre tots. El lema d'aquesta recollida és "Lo que en casa se bota aquí se recicla". Per fer difusió de la campanya s'han creat cartells que s'han penjat al Centro Juvenil i al CET, així com cartes adreçades a les famílies. Per a la realització dels cartells hem rebut l'ajuda dels nois i noies d'un institut de Secundària d'Estelí que dediquen unes hores a fer algun tipus de Servei Social.

Tothom hi està molt involucrat i amb moltes ganes de tirar-ho endavant. Ja us anirem explicant com continuen els preparatius.

Si Sandino levantará la cabeza...

El presidente de Nicaragua, Daniel Ortega, ya tiene el control absoluto de la Corte Suprema del país centroamericano. El martes, los jueces sandinistas de la Corte destituyeron a siete magistrados liberales y nombraron en sus cargos a sustitutos que desde ahora podrán resolver sentencias pendientes, entre ellos un cuestionado fallo que permitiría la reelección del presidente Ortega, prohibida por la Constitución. Para los analistas, la destitución de los jueces liberales es el golpe de gracia al tambaleante sistema institucional nicaragüense

La del martes fue una sesión surrealista en la sede del Supremo nicaragüense, que está compuesto por 16 magistrados. Los jueces, de tendencia sandinista, se reunieron con una decena de candidatos para sustituir a sus compañeros liberales. Como si de una lotería se tratara, la presidenta temporal del Supremo, Alba Luz Ramos, pidió a dos de los periodistas que cubren los trabajos de la Corte que sacaran de una tómbola de madera siete números que correspondían a los jueces que serían electos. De esta manera tan original, los magistrados sandinistas impusieron a los llamados conjueces, cinco sandinistas y dos liberales.

"La convocatoria de los conjueces es una arbitrariedad, no tiene fundamento jurídico. La Corte Suprema se ha convertido en el centro de la arbitrariedad en Nicaragua: se integran las salas como les da la gana, llaman a quien les da la gana, pasan por encima de las leyes y la Constitución. La mayoría de los magistrados tiene una preocupación: conseguir mayores grados de legitimidad política para la reelección del presidente", dijo el experto Gabriel Álvarez.

El Supremo de Nicaragua estaba hasta ahora compuesto por ocho sandinistas y ocho liberales por un acuerdo sellado hace más de 10 años por el entonces opositor Daniel Ortega y el ex presidente Arnoldo Alemán. La Corte entró en crisis en enero, cuando Ortega emitió un cuestionado decreto con el que ordenaba a una veintena de funcionarios mantenerse en sus cargos a pesar de que había expirado su periodo constitucional. Entre ellos estaban tres magistrados del Supremo: dos sandinistas y un liberal. Los magistrados sandinistas se ampararon en el decreto, y desde entonces los liberales se han negado a participar en las sesiones para no legitimar el llamado decretazo de Ortega.

CARLOS SALINAS - Managua - 13/08/2010
Fuente: ELPAIS.com/ Internacional

...y un dia productivo

Paramparam... por fin llegó el día en que podemos decir que hacemos algo "productivo"!

De buena mañana nos dirigimos hacia Los Pipitos. Esta vez fue más intenso que la última vez ya que pudimos , no tan solo ver los diferentes talleres, sino que además pudimos intercambiar opiniones y preguntas con los diferentes responsables de cada sección.

Los Pipitos Estelí se divide en varios talleres; hay talleres de artesania (a cargo de Marcela y Juanita), de agricultura (a cargo de Maritza y José), de carpinteria (Moncho y Humberto), de cocina (Arminda y Martita), de velas (Alba y María) y pre-taller (a cargo de Isabel y Lídia). También dispone de un CET (Centro de estimulación precoz ) (Tamara) y el taller de lecto-escriptura (Lidia)

En edades infantiles la estimulación precoz - CET se encarga de ejercitar las habilidades motrices de los niños/as y, muy importante, enseñar a las madres, pocos son los padres que se encargan de estos trabajos con sus hijos, a realizar estos importantes ejercicios para el desarrollo motriz de los "pipes".

Cuando crecen y tienen una edad entre 12-13 años entran en el pre-taller donde aprenden a realizar diversos trabajos manuales que sirven a los educadores para poder observar las posibilidades que tienen y así facilitar una mejor y mayor eficiencia y productividad en el trabajo a desarrollar con ellos.

Una vez salen del pre-taller se separan por los diversos talleres para realizar trabajos ocupacionales con la idea de una futura salida profesional.

En el taller de artesania trabajan a partir de planes individuales con objectivos específicos según las necesidades presentes. El uso de este taller favorece el desarrollo de las habilidades de motricidad tanto fina como gruesa.

En la parte de agricultura trabajan el abono con lombriz para asi poder cultivar en su propia huerta. En este taller se trabaja con planes específicos. Además utilizan terapias no farmacológicas a partir del trato con animales; en este caso gallinas.

Los Pipitos Estelí tiene un taller de cocina donde se reparten diferentes responsabilidades y tareas según capacidades para así poder cumplir con las necesidades alimentarias de los jóvenes de los talleres y equipo educativo.

El taller de velas se encarga de todo el proceso de elaboración de las diferentes variedades tanto en tamaños, colores y olores.

La sección de carpinteria se separa en sección profesional y sección de aprendizaje. Este taller atiende tanto a necesidades del centro como a pedidos externos.

Y para finalizar la explicación de los diferentes talleres en el taller de lecto-escriptura se trabaja, como es obvio, el proceso académico.

En Los Pipitos Estelí todos los talleres producen stock para la venta y así conseguir beneficios para diferentes proyectos, actividades o material necesario para estos.

Pero no todo es trabajar... ayer por ejemplo fuimos a Matagalpa, a la Selva Negra. Rincón virgen de gran belleza natural dónde pudimos ver la diversa flora y fauna nicaragüense. Es totalmente un lugar turístico aunque se respeta la naturaleza.

¡Que se rinda tu madre!

Los cheles de Nica se van de turismo...

Por la mañana, nos dirigimos a la Casa de la Cultura donde pudimos ver a los muralistas actuales de Estelí. También queríamos ir al museo pero por motivos que desconocemos hacían fiesta. Este es la razón por la que acabamos en la catedral neoclassica de estilo jesuíta con un segurata el cual aseguraba que Nicaragua es el hígado de centroamerica...nosotros le hemos dado la razón.

Saliendo de tierra santa fuimos al centro de reunion popular; el parque central. En este rincón nos relajamos un rato hasta que decidimos salir de shopping a las pacas (lugares de compra de segunda mano "generosamente" cedida por Estados Unidos). Todo seguido desgustamos las sabrosas granitas (granizados) de varios sabores nicaraguenses.

Por la tarde, fuimos a la Finca de las Nubes "La Casita" . Tiene un jardín botánico con especies de la zona . Paseamos por todo el parque hasta que nos sentamos a degustar las ricas meriendas tradicionales ambientadas con grandes carcajadas.

Esta noche iremos al karaoke.

PDI: Por el tiempo no podemos ir a visitar lugares no muy cercanos debido a las lluvias constantes. Este es el motivo por el cual no "hacemos" acciones mas productivas como visitar proyectos de la contraparte

PD II: La Irina es la única que se acuerda de su contraseña

PD III: "Que se rinda tu madre" fue una celebre frase pronunciada por Leonel Rugama antes de morir

JA SOM AQUÍ!!!!!!!!!!

"Qué anava a decir".... "Asín" que ayer pasadas las 10 després de passar per 4 aeroports, agafar 3 avions, 2 refredats, i 1 microbus per fi vàrem arribar a casa de la Sra. Esperanza, al bell centre d'Estelí!

Avui com podreu observar a la foto, ens han fet la rebuda a los Pipitos, amb música, ball, almuerzo i pastís inclòs.


Ha plogut tota la tarda, ens hem refugiat a un bar i hem provat les delicatessens d'aquest país de colors, olors i sabors tan intensos.

Anem a dormir perquè amb el "Do you quit de sapatos?" dels aeroports el nostre horari encara està una mica trastocat.

Bona nit dels nous "cheles" d'Estelí!

"Hola, som un Pipito"

Hola, som en Cristian i tenc 8 anys. Som de Nicaragua, un petit país d’Amèrica Central, país de llacs i volcans, ben diferent de Menorca, la vostra illa. Diuen que és molt polida, però jo no la conec, perquè és molt difícil per a nosaltres sortir de la comunitat.

Visc a un poble de muntanya que es diu Telpaneca. Bé, no al casc urbà, sinó a una de les moltes comunitats, la meva es diu Santo Domingo. Visc a una caseta de fang amb els meus pares, rodejats de verd, de muntanyes. Tenim un petit jardí amb flors i algunes verdures i fruites. És preciós!

A les nostres muntanyes es sembra sobretot blat de moro, que és el nostre principal aliment, a més de l’arròs. També tenim molts tipus de plàtans i bananes, cafè, i els arbres van plens de mangos. Mmm, que bo!Poc després de néixer em van diagnosticar una paràlisi cerebral que afecta tot el meu cos.

Em costa controlar els meus moviments, però si m’esforç som capaç d’agafar coses, de pintar i fins i tot de fer alguns encaixos.

No puc caminar, però gràcies a les sessions de fisio i a la feina de la mare em puc desplaçar gatejant i ja puc estar dret una bona estona!Tampoc no puc xerrar, però entenc tot el que em diuen, estic pendent d’allò que passa al meu voltant i em comunic d’una altra manera (amb la mirada, el somriure, els gestos i els sons), amb un “idioma” que m’he inventat. Els meus pares i la gent que em coneix ja m’entenen.He tingut molta sort, perquè a Telpaneca hi ha una associació que es diu Los Pipitos, que treballen pels fillets i filletes com jo. Veritat que no sabeu què vol dir aquest nom? A Nicaragua als fillets ens diuen “pipe”, amb to amorós i “pipitos” és el seu plural. És polit, no?.

El que deia, que he tingut molta sort, perquè alguns membres de l’associació vénen a Santo Domingo i m’ajuden. La fisioterapeuta juga amb mi i m’ensenya a moure’m millor. Com que nosaltres vivim allunyats i de vegades la mare o el pare no em poden dur al centre (és que ja som gran i no poden amb mi!), la fisio els mostra els exercicis i els practicam a casa. Jo hi pos tot el meu esforç i voluntat, ja que som el més interessat en poder moure’m millor i participar de les activitats amb els altres fillets i filletes de la comunitat.Els meus pares han adaptat la casa a les meves necessitats. Han allisat el terra perquè pugui gatejar sense fer-me mal als genolls; el meu pare em va fer un caminador i una cadira de fusta per poder seure amb una bona postura.De moment no vaig a l’escola perquè aquí els mestres encara no estan preparats per a casos com el meu, però particip en sessions conjuntes amb altres fillets al centre de Los Pipitos i crec que prest hi podré anar. Estic molt content!!

Nicaragua és un dels països més pobres. El departament de Madriz, al nord de Nicaragua, on està situat el poble de Telpaneca, està considerat d’extrema pobresa. Allà, les persones amb discapacitat són un col•lectiu doblement feble i discriminat, i més a una zona rural, com és Telpaneca. No tenen oportunitats per desenvolupar-se i moltes vegades queden recloses a casa. La seva qualitat de vida és molt dolenta, proporcional al grau de discapacitat que pateixen. Persones que amb ajudes i bones adaptacions podrien millorar i integrar-se a la seva comunitat. Los Pipitos és una associació sociovoluntària de pares, mares de famílies i amics de fillets i joves amb discapacitat. El seu objectiu principal és sensibilitzar i treballar per a la millora i la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles. La història d’en Cristian és un exemple del que es pot aconseguir amb un treball conjunt i solidari. És la història d’una família que malgrat totes les seves dificultats lluita cada dia per tirar endavant el seu fill, per integrar-lo a la societat, per fer sentir la seva veu. És d’admirar la feina que fan amb ell i com aprofiten el suport donat per Los Pipitos. I açò es nota amb els avanços i les ganes de viure del seu fill que, malgrat la seva discapacitat, té molt a dir.


Font:
Moviment de Renovació Pedagògica 25/07/2010
http://www.menorca.info/opinion/278167/hola/som/pipito

Últims preparatius!

El proper dia 5 d'agost el grup del Camp 22 de SETEM i Dincat marxem cap a Estelí!! Aquest any els integrants som: Laia, Albert, Mónica, Txell, Mireia, Carlos, Carles, Noemí i Irina!

Ja tenim els bitllets, la maleta a mig fer i els nervis a flor de pell!!!

Aviat tindreu notícies nostres des de Los Pipitos!!

PD: Falta la Noemí en aquesta foto!!!