SI NO ÉS ARA, QUAN?

Manifest 8 de març, Dia Internacional de la Dona

Les dones tornen a ser les que aguantaran el cop de la crisi econòmica: fins quan?

Aquest 8 de març ens arriba marcat per la crisi que ens envolta i que la trobem a tot arreu. La crisi afecta les filles i els fills de les persones que es queden a l’atur, els ajuts que estaven rebent es retallen, l’escola que havien començat a construir al barri s’ha aturat... A tota Europa i a Catalunya, la resposta a la crisi es homogènia: retallades als serveis socials.

En lloc d’articular marc legals i d’iniciar processos per poder regular i governar els mercats i estaments financers que ens han portat a aquesta situació, en lloc de legislar per reduir les desigualtats socials que la crisi està provocant, en lloc de limitar els sous d’alts càrrecs executius dels bancs, la resposta dels/de les representants polítics/ques és la de retallar la despesa social.

Les retallades estan afectant de forma significativa l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). L’argument és fàcil i demagògic: “Si no tenim diners per poder cobrir les necessitats dels nostres, per què enviar diners fora?”. Aquest argument no és representatiu de la realitat. L’any 2009, l’AOD de l’Estat espanyol va ser de 4.728 milions de euros 4.728 milions de euros*; aquell mateix any, l’Estat espanyol va dedicar 50.000 milions d’euros a “salvar” els bancs i els mercats financers. És a dir, l’AOD va representar un 9,45% dels diners que van a anar a entitats com la Caixa, Banc de Santander, BBVA, etc. A Catalunya, el nou govern encara no ha decidit si mantindrà els 64 milions d’euros d’ajut al desenvolupament per al 2011.

Si bé la reducció en els pressuposts dels serveis socials afecta especialment les capes de la població amb menys poder econòmic i, per definició, els que més necessiten aquests serveis, les dades ja han demostrat en darreres ocasions que quan s’aplica la tisora als serveis socials qui paga la factura de forma més significativa són les dones, les quals han de dedicar el seu temps a cobrir aquests serveis amb la família i la comunitat. Són les dones les que han de reduir jornades de treball, o deixar el lloc de treball, per poder cuidar els més petits i els més grans
de la casa, són les dones les que han de fer dos o tres torns a la feina, tots ells a l'economia submergida sense cotitzar a la seguretat social ni gaudir de drets socials, per poder quadrar els comptes a final de més.

Als països del Sud van ser fonamentalment les dones les que als anys 80 van aguantar el cop dels Programes d’Ajust Estructural el quals van desmantellar la llavors feble estructura social i estatal que tenien aquests països. Avui, després de tres dècades de corrupció tolerada (i en alguns casos fomentada) pels països donants, la SIDA i la sistemàtica explotació de les persones treballadores per part de les multinacionals que van aterrar a aquests països gràcies a aquells Plans d’Ajust, les dones tornen a ser les que de manera més forta absorbiran l’impacte de la crisi.

Seran elles les que sortiran de les fabriques per fer la mateixa feina des de casa per menys sou i sense cap benefici social. Seran elles les que hauran de mantenir les seves famílies. Seran elles les que hauran de tornar al seu país després d’anys a Europa treballant en feines poc qualificades i precàries per poder enviar a casa més de la meitat del sou per pagar l’educació de les seves filles. Seran elles les que caiguin a les xarxes d'explotació sexual o de tràfic de persones. I seran elles les que veuran com, un altre cop, les seves filles no aniran a l’escola perquè s’ha de prioritzar la despesa familiar en favor del germà, perquè ell sí tindrà més oportunitats malgrat la crisi.

Aquest 8 de març ens preguntem, fins quan tolerarem aquesta situació? És ara quan deixarem de considerar l’ajut al desenvolupament com una propina que es fa en època de vaques grosses i no com una obligació moral i de justícia social? No és ara quan canviarem aquest sistema econòmic que crea desigualtats i que està basat que siguin les poblacions més desfavorides que paguin la factura quan les coses surten malament i, en particular, les dones? La resposta està a les nostres mans. Sense una transformació del sistema que articuli relacions de treball més igualitàries, que organitzi processos de presa de decisions oberts en què les dones tinguin el pes equivalent a la seva aportació (formal i informal) al sistema econòmic, i que prioritzi per davant de qualsevol altra qüestió la reducció i eliminació de les desigualtats socials al món, tindrem més crisi, més pobresa i més desigualtat. I les dones continuaran pagant la factura.

Les ONGD assumim el nostre compromís de lluitar contra les desigualtats socials, econòmiques i polítiques que s’estan generant en aquest sistema econòmic. I cridem un i altre cop, sense igualtat per a les dones i sense equitat de gènere no hi ha cap desenvolupament possible, ni aquí ni en qualsevol lloc del món. És ara que volem i que actuem!

* Font: Estadístiques del Comitè d’Ajut al Desenvolupament, OCDE.http :// www . oecd . org / dataoecd /50/17/5037721. htm

“Caixes d’Estalvis i Desenvolupament al Sud”

En ple procés de reestructuració forçada del sistema financer espanyol, us oferim aquest estudi sobre les Caixes d’Estalvis de l’estat i el seu vincle amb el desenvolupament als Països del Sud (altrament dits països empobrits).
Un vincle que, com podreu veure, va bastant més enllà dels projectes de cooperació internacional finançats per l’Obra Social de les caixes i produeix efectes de caire totalment oposat.

La relació de les Caixes d’Estalvis catalanes i espanyoles amb actors d’anticooperació al Sud (empreses contaminants, vulneradores de drets humans, armamentístiques) i també al Nord (especulació immobiliària) és un clar indicador de la direcció que han pres en les darreres dècades aquestes entitats, que s’han anat allunyant progressivament del seu esperit fundacional (vocació social, inclusió financera, arrelament al territori) i s’acosten a la bancarització definitiva, avui en dia encara més propera gràcies a la Nova Llei de Caixes i el context de crisi financera mundial.

Com a persones estalviadores o inversores, ens ofereixen més garanties les caixes que els bancs, en el cas que la nostra ètica vulgui evitar perjudicis als pobles del Sud? Són les Finances Ètiques les hereves del model original de Caixes d’Estalvis? Aquestes són algunes de les preguntes que voldríem plantejar -i eventualment respondre- en aquest estudi que teniu entre mans.

"Caixes d´Estalvis i desenvolupament al Sud", Febrer 2011, 64 pàgs.
Edita: SETEM
Autoria: Jesús Carrión i Joan Pi (ODG), Jordi Marí (FETS) i Victor Maeso (SETEM)

Descarrega´t l´informe en català en PDF (1,9 MB) i sota llicència Creative Commons

Crisi, crisi, crisi... Però saps quina és la veritat de la despesa militar espanyola?

Justícia i Pau presenta l’informe “La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D en temps de crisi”

L’informe, que analitza el pressupost de defensa de l’Estat espanyol per a l’any 2011, constata que malgrat la crisi econòmica, el Govern central “opta per continuar privilegiant la despesa militar per sobre de les despeses socials, com ara la sanitat i l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostos en superior quantia que el militar”.

El pressupost inicial del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7% respecte a l’any 2010. Però segons l’informe de Justícia i Pau, i tenint en compte que hi ha partides militars repartides per altres ministeris, la despesa militar total és bastant més elevada i arriba a 17.244,75 milions d’euros. Com ha constatat l’ONG els darrers anys, la liquidació del pressupost augmenta cada any entre un 10% i un 15%.

A banda del pressupost destinat a despesa militar, el govern central ha estat criticat recentment per diverses ONG per vendre armament a països que es troben en conflicte o que vulneren els drets humans, saltant-se així les seves pròpies lleis.
El 2009, Espanya va exportar armament per 925 milions d’euros, mantenint-se en el sisè lloc del rànquing de països exportadors d’armament. Entre els països receptors es troben Israel, Colòmbia, EEUU i el Marroc.

Anuncis de retallades: ajuden a disminuir les diferències, les mantenen o les incrementen?

Hem començat l’any amb anuncis de retallades del nou Govern molt abans que presentin formalment els pressupostos. Aquests anuncis s’afegeixen a les decisions ja preses en molts ajuntaments i ens preparen per els temps difícils que vindran. Sembla que les causes d’aquesta crisi són ja cosa del passat i ara només cal gestionar amb eficàcia la caixa més buida. Com que no hi ha diners i les partides més grans son les més difícils de retallar, llavors es comença per allò que sembla més fàcil, independentment de que sigui el més ètic o el més sensat.

Lamentablement, la por i la incertesa ens fan mirar aquell que necessita suport o assistència com si fos culpable de la seva situació, i veiem amb neguit com agafen força alguns discursos ben perillosos. Ens han anat sembrant una llavor que ens fa pensar, quan parlem de crisi, en qui necessita assistència, en l’immigrant, en qui requereix atencions especials perquè requereixen un esforç econòmic diferencial respecte a nosaltres, en lloc de pensar en el culpables i responsables de la crisi.

Si mirem el que val cadascun dels 89 caça-bombarders que ha comprat l’exèrcit espanyol entendrem que ens estant enganyant ben enganyats!! ! Amb nomes 21 d’aquest caça-bombarders Espanya arribaria al 0,7% que mai no ha assolit!!

Quan es defineixin els pressupostos pregunteu-vos si les decisions preses ajuden a disminuir les diferències que hi ha entre tothom, si les mantenen o les incrementen. Potser ens amoïna la pobresa, però el que ens ha de preocupar de veritat són les diferències. Per això els diners de cooperació no són prescindibles. La política de cooperació és una política de redistribució i de llarg termini perquè és una política de reconeixement mutu, de veure els altres, i que ens vegin.

Camps de Solidaritat 2011

Benvolguts amics i amigues,

Un any més, Dincat i Setem-Catalunya t’ofereixen la possibilitat de conèixer de primera mà la realitat dels països del Sud i de les organitzacions que hi treballen amb l’objectiu d’assolir una vida més digna i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat.

L’objectiu dels camps de solidaritat és formar-te, conèixer la realitat dels països del Sud des de la pròpia experiència. Els camps t’ofereixen la possibilitat de compartir amb l’associació Los Pipitos, dedicada al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual a Nicaragua, col·laborant en les seves tasques i convivint amb la seva gent.

D’aquesta manera pretenem promoure transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari. Perquè la tasca de difusió, sensibilització i mobilització social de les nostres entitats no es limita per àmbits geogràfics.

Per participar als camps cal ser major de 21 anys, i participar en un cicle de formació i participació previ a l’estada a Nicaragua. El període d’inscripció per enguany finalitza a finals de febrer.

Si esteu interessats/ades i voleu més informació, no dubteu en contactar-nos: Noemí Cortés, Programa de Cooperació Internacional
93.490.16.88
ncortes@dincat.cat

www.setem.cat

www.dincat.cat

http://appsnicaragua.blogspot.com/

Nicaragua: prou d’abusos sexuals

“A la policia em van dir que no havia de plorar, que no era veritat el que estava denunciant. Em vaig sentir molt malament quan em van dir que era mentida, perquè jo no mentiria sobre una cosa així”. Qui parla és l’Alejandra, de 12 anys, supervivent d’abús sexual a Nicaragua.

Al petit país centreamericà, la violació i els abusos sexuals són delictes generalitzats. Més de les dues terceres parts de les 14.000 violacions denunciades entre el 1998 i el 2008 es van cometre contra nenes menors de 17 anys, i la meitat eren menors de 14 anys.

A la duresa de les xifres i l’abast dels abusos, cal sumar l’estigma associat als delictes sexuals que implica, sovint, que és culpa la víctima, i no pas l’agressor. Cada dia moltes nenes nicaragüenques pateixen l’horror de la violència sexual en silenci, per no arriscar-se al rebuig que pateixen quan parlen dels fets.

Per a les nenes que fan un pas endavant i denuncien els abusos, la lluita per obtenir justícia i reparació pot esdevenir realment traumàtica. Quan declaren, descobreixen que en comptes d’un tracte atent i professional, el que es troben són uns policies, fiscals i jutges que incompleixen els estàndards internacionals sobre tracte a víctimes d’abús sexual. Malgrat que a Nicaragua existeixen protocols per a policies, fiscals i jutges, a la pràctica no es duen a terme.

Agressors en llibertat

Els errors i la manca de recursos del sistema de justícia nicaragüenc impliquen que, sovint, els agressors queden lliures. Les supervivents de violacions i d’abusos sexuals que aconsegueixen arribar a judici moltes vegades abandonen poc temps després perquè el procés legal és massa car o massa traumàtic. És una evidència que el sistema de justícia falla en totes les etapes, des de la denúncia fins al judici, passant per la investigació.

A més, algunes nenes supervivents s’enfronten a l’angoixa addicional de descobrir que el violador, molt sovint una persona del seu entorn familiar més proper, les ha deixat embarassades. Les que decideixen portar el seu embaràs a terme reben amb prou feines una petita ajuda de l’Estat nicaragüenc, si és que en reben alguna.

Per a unes altres, la idea de donar a llum a un nadó com a resultat d’una violació és insuportable. No obstant això, una reforma de llei del 2008 tipifica l’avortament com a delicte en qualsevol circumstància, fins i tot per a aquelles nenes víctimes de violació. Així, la llei nicaragüenca obliga ara les nenes, sota l’amenaça de la presó, a continuar amb l’embaràs, encara que es posi en perill la seva vida o salut.

Contra els drets de la infància

Aquest punt contradiu clarament les directrius de l’OMS per a l’assistència medicolegal a víctimes de violència sexual o la Convenció de l’ONU sobre els Drets de la Infància, que assenyala que les lleis que neguen a les víctimes de violació i incest l’opció d’accedir a serveis d’avortament segurs i legals vulneren els drets humans.

El govern nicaragüenc té l’obligació de prevenir la violència sexual contra les nenes a Nicaragua, de protegir les supervivents i de garantir que tenen accés a justícia i a reparació. I és per això que Amnistia Internacional demana al govern que elabori i garanteixi un pla nacional per prevenir la violència sexual contra nenes i protegir les supervivents amb suport i assistència perquè puguin refer la seva vida

Informació relacionada

Ciberacció d’Amnistia Internacional que demana al president de Nicaragua, Daniel Ortega, que elabori un pla nacional de prevenció de violència sexual contra nenes

Exposició virtual d’Amnistia Internacional sobre els abusos sexuals a menors a Nicaragua: “Escolta la seva veu”

Informe d’Amnistia Internacional sobre les violacions i abusos sexuals a nenes de Nicaragua

Font: Canal Solidario.org

OLIMPIPITOS

Olimpipitos - V Olimpiadas Especiales Nicaragüenses

El próximo fin de semana, 13 y 14 de noviembre, se celebran en el Instituto Nicaragüense de Deportes, en Managua, las V Olimpiadas Especiales Olimpipitos.

La Asociación Los Pipitos organiza las Olimpiadas Especiales Nicaragüenses cada dos años. Durante todo el año, los y las jóvenes se preparan y compiten en las fases eliminatorias previas.

Queremos compartir con tod@as el spot promocional.

Este spot muestra el espíritu deportivo de niños, niñas, adolescentes y jóvenes nicaragüenses por alcanzar una meta y para ello luchan a diario con el apoyo de sus familias y amigos de su comunidad.

link: Quintas Olimpiadas Nicaraguenses Olimpipitos.avi

Les ONG catalanes entren en campanya electoral contra la pobresa

El dimecres 6 d’octubre a les 12 del migdia tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya un acte públic organitzat per la Confederació catalana d’ONG amb representants de partits polítics que respondran a les reivindicacions de les ONG recollides en el document "Lluitar contra la pobresa a Catalunya i des de Catalunya: 10 propostes, 10 compromisos", que adjuntem.

Les ONG ja fa temps que denuncien la inviabilitat del model econòmic actual i defineixen aquesta crisi com una oportunitat de transformació que cal utilitzar. Per això, aprofitant el context preelectoral i la imminència del 17 d’octubre, Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, volen reclamar als partits unes polítiques més responsables, socials i solidàries que contribueixin a l’eradicació de la pobresa aquí i arreu. Volen, també, demanar a la ciutadania la seva complicitat i suport.

El decàleg de les ONG catalanes, elaborat de manera consensuada i deliberada, es col·loca a l’agenda pública i política catalana per deixar clar què podem fer en una situació com l’actual, on més de 1.020 milions de persones passen gana, principalment en països i zones allunyades del parquet de les borses i de les oficines dels bancs i les institucions financeres, però també als nostres barris i als nostres carrers.

Les ONG demanen no retallar la despesa social a Catalunya ni la cooperació internacional catalana, i reivindiquen que s’aconsegueixin ingressos per altres vies. Assolir-ho és senzill si s’apliquen mesures que afectin prioritàriament els agents causants de la crisi: reduir dràsticament la despesa militar espanyola, lluitar contra el frau fiscal i la corrupció, imposar taxes a les transaccionals financeres i eliminar els paradisos fiscals, són algunes de les mesures d’estalvi que es poden transformar en inversió social perquè cap persona dintre o fora de Catalunya hagi de pagar aquesta crisi.

D’aquestes propostes i de tota la resta es podrà parlar el proper dimecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte serà moderat per la periodista Rita Marzoa i comptarà amb la participació de periodistes que resumiran i comentaran les diferents intervencions a la mateixa sala o a través de les xarxes socials. També s’enregistrarà un vídeo per a la seva posterior difusió i per garantir la memòria col·lectiva en propers períodes electorals. L’entrada és oberta a tothom.

Més informació:

Premsa FCONGD tel. 93 442 28 35 / 659 55 73 16

http://www.dincat.cat/eleccions-al-parlament-2010-lluitar-contra-la-pobresa-a-catalunya-i-des-de-catalunya-10-propostes-10-compromisos_52362

Recordar que l’objectiu no és el viatge: és la tornada

Ja hem tornat dels Camps de Solidaritat 2010 que Dincat i Setem organitzen.
Per segon any, aquest programa té per objectiu formar sobre les creixents desigualtats Nord-Sud, generar una mirada crítica i reflexiva sobre l’actual ordre mundial i impulsar l'activisme a Catalunya en favor de models més justos i respectuosos amb els drets i la identitat dels pobles del Sud.

El projecte consta de tres fases: la primera de preparació i formació, la segona de viatge i estada a Nicaragua i la tercera de difusió i sensibilització.

En la fase del viatge les persones participants han pogut conviure i col·laborar amb el Centro Juvenil de l’organització Los Pipitos, a Estelí. Les estades solidàries brinden l’oportunitat de conèixer noves realitats i alternatives, en el nostre cas a través de Los Pipitos.

Al tornar, “un no és el mateix, però al cap d’un temps tot torna a la normalitat i tot allò que avui t’emociona i t’empeny a fer quelcom per canviar les coses, es convertirà en un record”.

Així que us animem a actuar només arribar: tots podem prendre, en major o menor mesura, un paper actiu i responsable com a ciutadans.

Primera parada: Trobada Vents del Sud 2010, que tindrà lloc aquest dissabte 2 d'Octubre a Barcelona.

Música maestro

Nicaragua és música a tot arreu, a totes hores, a tot volum!!!
Hi entres, et deixes portar. És inevitable.

Cada divendres, al Centro Juvenil de Los Pipitos d’Estelí, se celebra el final de la setmana amb un ball. Joves, equip educatiu, voluntariat ... tothom a compartir la gresca.

Los Pipitos ens van donar la benvinguda amb música i ball, i també així ens acomiadarem. El nostre regal de comiat: un pòster amb imatges de la nostra estada i ¡¡música!! El Palet ha composat una cançó per a l’evento. Aquí la teniu:

Y yo estoy aquí con Los Pipitos
Y en mi corazón idiota Siempre estarán
Y os amaré Os amaré para siempre

Chavalos no se queden en la casa
Que Julio pronto llegará

Y entonces al llegar el círculo haremos
El himno cantaremos y a su taller irán

Con Isabel harán buenas piñatas
Y luego con Marcela las velas empacaran

Con Maritza y Chepe en agricultura
Hacen un abono que huele a frescura

Martita y Arminda manejan la cocina
Y hacen una comida Que de verdad me fascina

Con Moritz y Moncho de risa me troncho
En frente tienen a Mauricio de quién la venta es su oficio

Siempre en caja encontramos a Doris
Controla cada centavo del almuerzo de todos

En administración ahí está la Luisa
Con la música puesta y una buena sonrisa

Alba y Marcia si les ordenan pedidos
Trabajan bien duro hasta tenerlos listos

Lidia en lectoescritura educa muy bien
Que pronto los chavalos escriben y leen

Juanita me dijeron que cose de lujo
Miguel en su despacho los ayuda mucho

Yo igual que Briana también vengo de lejos
Y espero que recuerden nuestro grupo de pendejos

Tamara en el CET con los más pipitos
Y Félix y Humberto son de los más grandecitos

Siempre a la orden está don Elías
Quién muy bien gestiona el día a día

Sin olvidar a Tania siempre piensa en nosotros
Y nos organiza trabajos costosos.

Si voleu escoltar-ne la melodia: "Lamento boliviano"
http://www.youtube.com/watch?v=l9kXym1doYA

descobrint....

La nostra experiència nica continua "viento en popa". Cada vegada estem més integrats entre la gent d'aquí i quan tenim una estona lliure anem als llocs més freqüentats de la ciutat. El dijous vam estar al "Cigarszone", una discoteca molt pija propietat dels amos de les tabaqueres de la ciutat. El tabac és de les activitats econòmiques més importants a la zona.

El proper dimecres, després de la marxa commemorativa de la setmana de la Persona Con Discapacidad, hi celebrarem un concert amb els nois del Centro Juvenil.

Seguint amb el nostre ritme de descobriment de l'entorn ens van convidar a una vetllada de folklore nicaragüenc on no podíem faltar. Allà van representar un fragment de l'obra el Güegüense, l'obra teatral més antiga de Nicaragua, que narra la historia de la colonització espanyola de forma satírica. Està declarada Patrimoni Oral i IImmaterial de la Humanitat per la Unesco.

També vam veure parelles que ballaven salsa i d'altres actuacions de balls tradicionals i indígenes.

Sobre El Güegüense:

http://vianica.com/sp/go/specials/21-el-gueguense-macho-raton.html

http://es.wikipedia.org/wiki/El_G%C3%BCeg%C3%BCense

Atenció domiciliaria i visita a casa del Tío Pancho

La responsable del CET (Centro de Estimulación Temprana), la Tamara, realitza un servei d'atenció domiciliària a les famílies dels nens i nenes que s'hi atenen. Hem tingut la sort de poder acompanyar-la i veure la realitat en la que viuen i el seu entorn. Hem pogut observar la diversitat entre els diferents barris d'Estelí i les necessitats, tant dels propis nens, com de les seves famílies. És una tasca dura, encara que compensa en veure els resultats finals.

Amb aquestes visites es pretén fer un seguiment més individual dels casos i motivar a les famílies perquè siguin més actives en les teràpies i activitats del CET. S'ha creat una xarxa de "mamás", "papás" i "abuelitas" per tal d'organitzar-se dins els diferents sectors de la població i poder treballar conjuntament. És increïble que malgrat la realitat social d'aquestes famílies sempre tinguin ganes de participar i iniciatives per tal de millorar la situació en què es troben els seus fills.

Ahir vam anar a la finca del Tío Pancho (el tiet d'una de les treballadores del centre). L'objectiu de l'excursió va ser que els joves coneguessin com es viu i treballa en el camp, a més, també va esdevenir una sortida d'oci, doncs el contacte amb la natura els relaxa i agrada molt. Primer, vam dinar junts i després vam recòrrer la finca gaudint de les plantes, les vaques i els "chanchos" (porquets). Però sens dubte, creiem que el millor de tot va ser el bany dels joves i d'alguns dels nostres en els rierols i la minillacuna, on van divertir-se refrescant-se. Pensem que va ser una activitat amena i dinàmica on tots vam aprendre i disfrutar molt. I, com era d'esperar, no va faltar el viatget de 15 en una pick-up.

Granada tierra soñada por mi

El nostre segon cap de setmana a Nicaragua l'hem dedicat a visitar Granada. Vam sortir d'Estelí amb el bus de les 5.45 a.m del dissabte i després de 4 hores, 3 busos, 2 restregones i 1 adelantament perillós de seguida ens vam trobar buscant allotjament a Granada, ciutat colonial per excel·lència.

Al matí el vam aprofitar per visitar el mercat i a la tarda vam fer un "tour" per les isletas del llac Cocibolca. Alberto, el nostre guia, ens va portar amb barca per diferents illes, algunes són propietat privada de famílies benestants de Nicaragua, però d'altres són verges o estan habitades per famílies humils que es guanyen la vida amb la pesca i les visites dels turistes.

Vam fer 3 parades; a la primera ens va acollir una d'aquestes famílies i ens van convidar a beure i menjar coco acabat de recollir; a la segona vam poder veure els micos que habiten una d'aquestes petites illes; i a la tercera vam pujar a una fortalesa que va servir als espanols per controlar l'entrada de pirates i anglesos al seu territori. No podíem acabar la visita sense fer un bany a les calentes aigües del Cocibolca, segon llac més gran d'Amèrica Llatina, després del Titicaca.

La nit es presentava divertida, ja que vam coincidir amb el carnaval. El carrer es va omplir de comparses, música, alegria i festa.

L'endemà vam fer una petita ruta per la ciutat, visitant les esglésies, carrerons, places i botigues, fins que vam omplir bé la panxa i vam empendre el viatge de tornada.

Ja coneixem una mica més d'aquest petit país, que cada dia ens fa sentir més a gust.

Dia de la joventut

Ahir a la tarda aprofitant que no plovia vam decidir no agafar "el urbano" i tornar passejant pels carrers d'Estelí. Un dels llocs on ens vam aturar i que ens va cridar l'atenció pels seus "aromes" va ser el mercat, amb tota la seva varietat de colors, olors i fauna humana i animal. També, vam aprofitar l'ocasió per fer-nos algunes fotos de grup. Aquesta foto que hem triat representa la marca de gelats més coneguda de la ciutat tot i que nosaltres hi hem donat un altre signficat.

A la nit ens vam assabentar que el 12 d'agost se celebra el Dia Internacional de la Joventut i els joves d'Estelí feien actes conmemoratius, així doncs acompanyats d'uns amables veïns i vam anar a veure què tal.

Quan vam arribar feien concerts de diferents tipus de música, representacions, etc. També, hi havia un mural on les associacions juvenils hi escrivien lemes i reivindicacions. Ens va cridar l'atenció el fet que només arribar ens van donar informació sobre sexualitat (prevenció de malalties de transmisió sexual, Sida, no violència de gènere...) i preservatius.

Per finalitzar l'acte van fer un concurs de ball per parelles i com no podia ser d'altra manera, els nostres ballarins professionals, la Mònica i el Palet, van ser els guanyadors per votació popular unànime, rebent una samarreta conmemorativa del dia de la joventut.

Us ESKIMEM!!! (Ho enteneu ara?)

Els tallers ja estan en marxa!!

La setmana del 23 al 27 d'agost és la Setmana de la persona amb discapacitat a Nicaragua, per aquest motiu des dels Pipitos ens van proposar organitzar algunes activitats pels joves relacionades amb aquest tema. L'acte principal serà una marxa festiva pels carrers d'Estelí per reivindicar els drets i deures de les persones amb discapacitat. En aquesta hi participen els joves i nens, els familiars, educadors i voluntaris.

Aquesta setmana ens hem organitzat en grups per dividir-nos la feina i per anar-la desenvolupant. Estem treballant en tres tallers diferents, encara que relacionats entre ells: un de disfresses, un altre de música i l'últim de teatre.

Pel que fa al primer es tracta de dissenyar les disfresses que es faran servir per la desfilada i l'obra de teatre; al segon es construiran instruments musicals per amenitzar la marxa i a l'últim es farà una representació basada en un conte popular nica.

Els joves participen activament en tot el procés. Per a la realització dels tallers es faran servir materials de reciclatge aportats entre tots. El lema d'aquesta recollida és "Lo que en casa se bota aquí se recicla". Per fer difusió de la campanya s'han creat cartells que s'han penjat al Centro Juvenil i al CET, així com cartes adreçades a les famílies. Per a la realització dels cartells hem rebut l'ajuda dels nois i noies d'un institut de Secundària d'Estelí que dediquen unes hores a fer algun tipus de Servei Social.

Tothom hi està molt involucrat i amb moltes ganes de tirar-ho endavant. Ja us anirem explicant com continuen els preparatius.

Si Sandino levantará la cabeza...

El presidente de Nicaragua, Daniel Ortega, ya tiene el control absoluto de la Corte Suprema del país centroamericano. El martes, los jueces sandinistas de la Corte destituyeron a siete magistrados liberales y nombraron en sus cargos a sustitutos que desde ahora podrán resolver sentencias pendientes, entre ellos un cuestionado fallo que permitiría la reelección del presidente Ortega, prohibida por la Constitución. Para los analistas, la destitución de los jueces liberales es el golpe de gracia al tambaleante sistema institucional nicaragüense

La del martes fue una sesión surrealista en la sede del Supremo nicaragüense, que está compuesto por 16 magistrados. Los jueces, de tendencia sandinista, se reunieron con una decena de candidatos para sustituir a sus compañeros liberales. Como si de una lotería se tratara, la presidenta temporal del Supremo, Alba Luz Ramos, pidió a dos de los periodistas que cubren los trabajos de la Corte que sacaran de una tómbola de madera siete números que correspondían a los jueces que serían electos. De esta manera tan original, los magistrados sandinistas impusieron a los llamados conjueces, cinco sandinistas y dos liberales.

"La convocatoria de los conjueces es una arbitrariedad, no tiene fundamento jurídico. La Corte Suprema se ha convertido en el centro de la arbitrariedad en Nicaragua: se integran las salas como les da la gana, llaman a quien les da la gana, pasan por encima de las leyes y la Constitución. La mayoría de los magistrados tiene una preocupación: conseguir mayores grados de legitimidad política para la reelección del presidente", dijo el experto Gabriel Álvarez.

El Supremo de Nicaragua estaba hasta ahora compuesto por ocho sandinistas y ocho liberales por un acuerdo sellado hace más de 10 años por el entonces opositor Daniel Ortega y el ex presidente Arnoldo Alemán. La Corte entró en crisis en enero, cuando Ortega emitió un cuestionado decreto con el que ordenaba a una veintena de funcionarios mantenerse en sus cargos a pesar de que había expirado su periodo constitucional. Entre ellos estaban tres magistrados del Supremo: dos sandinistas y un liberal. Los magistrados sandinistas se ampararon en el decreto, y desde entonces los liberales se han negado a participar en las sesiones para no legitimar el llamado decretazo de Ortega.

CARLOS SALINAS - Managua - 13/08/2010
Fuente: ELPAIS.com/ Internacional

...y un dia productivo

Paramparam... por fin llegó el día en que podemos decir que hacemos algo "productivo"!

De buena mañana nos dirigimos hacia Los Pipitos. Esta vez fue más intenso que la última vez ya que pudimos , no tan solo ver los diferentes talleres, sino que además pudimos intercambiar opiniones y preguntas con los diferentes responsables de cada sección.

Los Pipitos Estelí se divide en varios talleres; hay talleres de artesania (a cargo de Marcela y Juanita), de agricultura (a cargo de Maritza y José), de carpinteria (Moncho y Humberto), de cocina (Arminda y Martita), de velas (Alba y María) y pre-taller (a cargo de Isabel y Lídia). También dispone de un CET (Centro de estimulación precoz ) (Tamara) y el taller de lecto-escriptura (Lidia)

En edades infantiles la estimulación precoz - CET se encarga de ejercitar las habilidades motrices de los niños/as y, muy importante, enseñar a las madres, pocos son los padres que se encargan de estos trabajos con sus hijos, a realizar estos importantes ejercicios para el desarrollo motriz de los "pipes".

Cuando crecen y tienen una edad entre 12-13 años entran en el pre-taller donde aprenden a realizar diversos trabajos manuales que sirven a los educadores para poder observar las posibilidades que tienen y así facilitar una mejor y mayor eficiencia y productividad en el trabajo a desarrollar con ellos.

Una vez salen del pre-taller se separan por los diversos talleres para realizar trabajos ocupacionales con la idea de una futura salida profesional.

En el taller de artesania trabajan a partir de planes individuales con objectivos específicos según las necesidades presentes. El uso de este taller favorece el desarrollo de las habilidades de motricidad tanto fina como gruesa.

En la parte de agricultura trabajan el abono con lombriz para asi poder cultivar en su propia huerta. En este taller se trabaja con planes específicos. Además utilizan terapias no farmacológicas a partir del trato con animales; en este caso gallinas.

Los Pipitos Estelí tiene un taller de cocina donde se reparten diferentes responsabilidades y tareas según capacidades para así poder cumplir con las necesidades alimentarias de los jóvenes de los talleres y equipo educativo.

El taller de velas se encarga de todo el proceso de elaboración de las diferentes variedades tanto en tamaños, colores y olores.

La sección de carpinteria se separa en sección profesional y sección de aprendizaje. Este taller atiende tanto a necesidades del centro como a pedidos externos.

Y para finalizar la explicación de los diferentes talleres en el taller de lecto-escriptura se trabaja, como es obvio, el proceso académico.

En Los Pipitos Estelí todos los talleres producen stock para la venta y así conseguir beneficios para diferentes proyectos, actividades o material necesario para estos.

Pero no todo es trabajar... ayer por ejemplo fuimos a Matagalpa, a la Selva Negra. Rincón virgen de gran belleza natural dónde pudimos ver la diversa flora y fauna nicaragüense. Es totalmente un lugar turístico aunque se respeta la naturaleza.

¡Que se rinda tu madre!

Los cheles de Nica se van de turismo...

Por la mañana, nos dirigimos a la Casa de la Cultura donde pudimos ver a los muralistas actuales de Estelí. También queríamos ir al museo pero por motivos que desconocemos hacían fiesta. Este es la razón por la que acabamos en la catedral neoclassica de estilo jesuíta con un segurata el cual aseguraba que Nicaragua es el hígado de centroamerica...nosotros le hemos dado la razón.

Saliendo de tierra santa fuimos al centro de reunion popular; el parque central. En este rincón nos relajamos un rato hasta que decidimos salir de shopping a las pacas (lugares de compra de segunda mano "generosamente" cedida por Estados Unidos). Todo seguido desgustamos las sabrosas granitas (granizados) de varios sabores nicaraguenses.

Por la tarde, fuimos a la Finca de las Nubes "La Casita" . Tiene un jardín botánico con especies de la zona . Paseamos por todo el parque hasta que nos sentamos a degustar las ricas meriendas tradicionales ambientadas con grandes carcajadas.

Esta noche iremos al karaoke.

PDI: Por el tiempo no podemos ir a visitar lugares no muy cercanos debido a las lluvias constantes. Este es el motivo por el cual no "hacemos" acciones mas productivas como visitar proyectos de la contraparte

PD II: La Irina es la única que se acuerda de su contraseña

PD III: "Que se rinda tu madre" fue una celebre frase pronunciada por Leonel Rugama antes de morir

JA SOM AQUÍ!!!!!!!!!!

"Qué anava a decir".... "Asín" que ayer pasadas las 10 després de passar per 4 aeroports, agafar 3 avions, 2 refredats, i 1 microbus per fi vàrem arribar a casa de la Sra. Esperanza, al bell centre d'Estelí!

Avui com podreu observar a la foto, ens han fet la rebuda a los Pipitos, amb música, ball, almuerzo i pastís inclòs.


Ha plogut tota la tarda, ens hem refugiat a un bar i hem provat les delicatessens d'aquest país de colors, olors i sabors tan intensos.

Anem a dormir perquè amb el "Do you quit de sapatos?" dels aeroports el nostre horari encara està una mica trastocat.

Bona nit dels nous "cheles" d'Estelí!

"Hola, som un Pipito"

Hola, som en Cristian i tenc 8 anys. Som de Nicaragua, un petit país d’Amèrica Central, país de llacs i volcans, ben diferent de Menorca, la vostra illa. Diuen que és molt polida, però jo no la conec, perquè és molt difícil per a nosaltres sortir de la comunitat.

Visc a un poble de muntanya que es diu Telpaneca. Bé, no al casc urbà, sinó a una de les moltes comunitats, la meva es diu Santo Domingo. Visc a una caseta de fang amb els meus pares, rodejats de verd, de muntanyes. Tenim un petit jardí amb flors i algunes verdures i fruites. És preciós!

A les nostres muntanyes es sembra sobretot blat de moro, que és el nostre principal aliment, a més de l’arròs. També tenim molts tipus de plàtans i bananes, cafè, i els arbres van plens de mangos. Mmm, que bo!Poc després de néixer em van diagnosticar una paràlisi cerebral que afecta tot el meu cos.

Em costa controlar els meus moviments, però si m’esforç som capaç d’agafar coses, de pintar i fins i tot de fer alguns encaixos.

No puc caminar, però gràcies a les sessions de fisio i a la feina de la mare em puc desplaçar gatejant i ja puc estar dret una bona estona!Tampoc no puc xerrar, però entenc tot el que em diuen, estic pendent d’allò que passa al meu voltant i em comunic d’una altra manera (amb la mirada, el somriure, els gestos i els sons), amb un “idioma” que m’he inventat. Els meus pares i la gent que em coneix ja m’entenen.He tingut molta sort, perquè a Telpaneca hi ha una associació que es diu Los Pipitos, que treballen pels fillets i filletes com jo. Veritat que no sabeu què vol dir aquest nom? A Nicaragua als fillets ens diuen “pipe”, amb to amorós i “pipitos” és el seu plural. És polit, no?.

El que deia, que he tingut molta sort, perquè alguns membres de l’associació vénen a Santo Domingo i m’ajuden. La fisioterapeuta juga amb mi i m’ensenya a moure’m millor. Com que nosaltres vivim allunyats i de vegades la mare o el pare no em poden dur al centre (és que ja som gran i no poden amb mi!), la fisio els mostra els exercicis i els practicam a casa. Jo hi pos tot el meu esforç i voluntat, ja que som el més interessat en poder moure’m millor i participar de les activitats amb els altres fillets i filletes de la comunitat.Els meus pares han adaptat la casa a les meves necessitats. Han allisat el terra perquè pugui gatejar sense fer-me mal als genolls; el meu pare em va fer un caminador i una cadira de fusta per poder seure amb una bona postura.De moment no vaig a l’escola perquè aquí els mestres encara no estan preparats per a casos com el meu, però particip en sessions conjuntes amb altres fillets al centre de Los Pipitos i crec que prest hi podré anar. Estic molt content!!

Nicaragua és un dels països més pobres. El departament de Madriz, al nord de Nicaragua, on està situat el poble de Telpaneca, està considerat d’extrema pobresa. Allà, les persones amb discapacitat són un col•lectiu doblement feble i discriminat, i més a una zona rural, com és Telpaneca. No tenen oportunitats per desenvolupar-se i moltes vegades queden recloses a casa. La seva qualitat de vida és molt dolenta, proporcional al grau de discapacitat que pateixen. Persones que amb ajudes i bones adaptacions podrien millorar i integrar-se a la seva comunitat. Los Pipitos és una associació sociovoluntària de pares, mares de famílies i amics de fillets i joves amb discapacitat. El seu objectiu principal és sensibilitzar i treballar per a la millora i la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles. La història d’en Cristian és un exemple del que es pot aconseguir amb un treball conjunt i solidari. És la història d’una família que malgrat totes les seves dificultats lluita cada dia per tirar endavant el seu fill, per integrar-lo a la societat, per fer sentir la seva veu. És d’admirar la feina que fan amb ell i com aprofiten el suport donat per Los Pipitos. I açò es nota amb els avanços i les ganes de viure del seu fill que, malgrat la seva discapacitat, té molt a dir.


Font:
Moviment de Renovació Pedagògica 25/07/2010
http://www.menorca.info/opinion/278167/hola/som/pipito

Últims preparatius!

El proper dia 5 d'agost el grup del Camp 22 de SETEM i Dincat marxem cap a Estelí!! Aquest any els integrants som: Laia, Albert, Mónica, Txell, Mireia, Carlos, Carles, Noemí i Irina!

Ja tenim els bitllets, la maleta a mig fer i els nervis a flor de pell!!!

Aviat tindreu notícies nostres des de Los Pipitos!!

PD: Falta la Noemí en aquesta foto!!!