19/8/10

Atenció domiciliaria i visita a casa del Tío Pancho

La responsable del CET (Centro de Estimulación Temprana), la Tamara, realitza un servei d'atenció domiciliària a les famílies dels nens i nenes que s'hi atenen. Hem tingut la sort de poder acompanyar-la i veure la realitat en la que viuen i el seu entorn. Hem pogut observar la diversitat entre els diferents barris d'Estelí i les necessitats, tant dels propis nens, com de les seves famílies. És una tasca dura, encara que compensa en veure els resultats finals.

Amb aquestes visites es pretén fer un seguiment més individual dels casos i motivar a les famílies perquè siguin més actives en les teràpies i activitats del CET. S'ha creat una xarxa de "mamás", "papás" i "abuelitas" per tal d'organitzar-se dins els diferents sectors de la població i poder treballar conjuntament. És increïble que malgrat la realitat social d'aquestes famílies sempre tinguin ganes de participar i iniciatives per tal de millorar la situació en què es troben els seus fills.

Ahir vam anar a la finca del Tío Pancho (el tiet d'una de les treballadores del centre). L'objectiu de l'excursió va ser que els joves coneguessin com es viu i treballa en el camp, a més, també va esdevenir una sortida d'oci, doncs el contacte amb la natura els relaxa i agrada molt. Primer, vam dinar junts i després vam recòrrer la finca gaudint de les plantes, les vaques i els "chanchos" (porquets). Però sens dubte, creiem que el millor de tot va ser el bany dels joves i d'alguns dels nostres en els rierols i la minillacuna, on van divertir-se refrescant-se. Pensem que va ser una activitat amena i dinàmica on tots vam aprendre i disfrutar molt. I, com era d'esperar, no va faltar el viatget de 15 en una pick-up.

Granada tierra soñada por mi

El nostre segon cap de setmana a Nicaragua l'hem dedicat a visitar Granada. Vam sortir d'Estelí amb el bus de les 5.45 a.m del dissabte i després de 4 hores, 3 busos, 2 restregones i 1 adelantament perillós de seguida ens vam trobar buscant allotjament a Granada, ciutat colonial per excel·lència.

Al matí el vam aprofitar per visitar el mercat i a la tarda vam fer un "tour" per les isletas del llac Cocibolca. Alberto, el nostre guia, ens va portar amb barca per diferents illes, algunes són propietat privada de famílies benestants de Nicaragua, però d'altres són verges o estan habitades per famílies humils que es guanyen la vida amb la pesca i les visites dels turistes.

Vam fer 3 parades; a la primera ens va acollir una d'aquestes famílies i ens van convidar a beure i menjar coco acabat de recollir; a la segona vam poder veure els micos que habiten una d'aquestes petites illes; i a la tercera vam pujar a una fortalesa que va servir als espanols per controlar l'entrada de pirates i anglesos al seu territori. No podíem acabar la visita sense fer un bany a les calentes aigües del Cocibolca, segon llac més gran d'Amèrica Llatina, després del Titicaca.

La nit es presentava divertida, ja que vam coincidir amb el carnaval. El carrer es va omplir de comparses, música, alegria i festa.

L'endemà vam fer una petita ruta per la ciutat, visitant les esglésies, carrerons, places i botigues, fins que vam omplir bé la panxa i vam empendre el viatge de tornada.

Ja coneixem una mica més d'aquest petit país, que cada dia ens fa sentir més a gust.