30/11/10

Nicaragua: prou d’abusos sexuals


“A la policia em van dir que no havia de plorar, que no era veritat el que estava denunciant. Em vaig sentir molt malament quan em van dir que era mentida, perquè jo no mentiria sobre una cosa així”. Qui parla és l’Alejandra, de 12 anys, supervivent d’abús sexual a Nicaragua.

Al petit país centreamericà, la violació i els abusos sexuals són delictes generalitzats. Més de les dues terceres parts de les 14.000 violacions denunciades entre el 1998 i el 2008 es van cometre contra nenes menors de 17 anys, i la meitat eren menors de 14 anys.

A la duresa de les xifres i l’abast dels abusos, cal sumar l’estigma associat als delictes sexuals que implica, sovint, que és culpa la víctima, i no pas l’agressor. Cada dia moltes nenes nicaragüenques pateixen l’horror de la violència sexual en silenci, per no arriscar-se al rebuig que pateixen quan parlen dels fets.

Per a les nenes que fan un pas endavant i denuncien els abusos, la lluita per obtenir justícia i reparació pot esdevenir realment traumàtica. Quan declaren, descobreixen que en comptes d’un tracte atent i professional, el que es troben són uns policies, fiscals i jutges que incompleixen els estàndards internacionals sobre tracte a víctimes d’abús sexual. Malgrat que a Nicaragua existeixen protocols per a policies, fiscals i jutges, a la pràctica no es duen a terme.

Agressors en llibertat
Els errors i la manca de recursos del sistema de justícia nicaragüenc impliquen que, sovint, els agressors queden lliures. Les supervivents de violacions i d’abusos sexuals que aconsegueixen arribar a judici moltes vegades abandonen poc temps després perquè el procés legal és massa car o massa traumàtic. És una evidència que el sistema de justícia falla en totes les etapes, des de la denúncia fins al judici, passant per la investigació.

A més, algunes nenes supervivents s’enfronten a l’angoixa addicional de descobrir que el violador, molt sovint una persona del seu entorn familiar més proper, les ha deixat embarassades. Les que decideixen portar el seu embaràs a terme reben amb prou feines una petita ajuda de l’Estat nicaragüenc, si és que en reben alguna.

Per a unes altres, la idea de donar a llum a un nadó com a resultat d’una violació és insuportable. No obstant això, una reforma de llei del 2008 tipifica l’avortament com a delicte en qualsevol circumstància, fins i tot per a aquelles nenes víctimes de violació. Així, la llei nicaragüenca obliga ara les nenes, sota l’amenaça de la presó, a continuar amb l’embaràs, encara que es posi en perill la seva vida o salut.

Contra els drets de la infància

Aquest punt contradiu clarament les directrius de l’OMS per a l’assistència medicolegal a víctimes de violència sexual o la Convenció de l’ONU sobre els Drets de la Infància, que assenyala que les lleis que neguen a les víctimes de violació i incest l’opció d’accedir a serveis d’avortament segurs i legals vulneren els drets humans.

El govern nicaragüenc té l’obligació de prevenir la violència sexual contra les nenes a Nicaragua, de protegir les supervivents i de garantir que tenen accés a justícia i a reparació. I és per això que Amnistia Internacional demana al govern que elabori i garanteixi un pla nacional per prevenir la violència sexual contra nenes i protegir les supervivents amb suport i assistència perquè puguin refer la seva vida

Informació relacionada

Ciberacció d’Amnistia Internacional que demana al president de Nicaragua, Daniel Ortega, que elabori un pla nacional de prevenció de violència sexual contra nenes

Exposició virtual d’Amnistia Internacional sobre els abusos sexuals a menors a Nicaragua: “Escolta la seva veu”

Informe d’Amnistia Internacional sobre les violacions i abusos sexuals a nenes de Nicaragua

12/11/10

OLIMPIPITOS


Olimpipitos - V Olimpiadas Especiales Nicaragüenses

El próximo fin de semana, 13 y 14 de noviembre, se celebran en el Instituto Nicaragüense de Deportes, en Managua, las V Olimpiadas Especiales Olimpipitos.

La Asociación Los Pipitos organiza las Olimpiadas Especiales Nicaragüenses cada dos años. Durante todo el año, los y las jóvenes se preparan y compiten en las fases eliminatorias previas.

Queremos compartir con tod@as el spot promocional.

Este spot muestra el espíritu deportivo de niños, niñas, adolescentes y jóvenes nicaragüenses por alcanzar una meta y para ello luchan a diario con el apoyo de sus familias y amigos de su comunidad.

link: Quintas Olimpiadas Nicaraguenses Olimpipitos.avi




5/10/10

Les ONG catalanes entren en campanya electoral contra la pobresa


El dimecres 6 d’octubre a les 12 del migdia tindrà lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya un acte públic organitzat per la Confederació catalana d’ONG amb representants de partits polítics que respondran a les reivindicacions de les ONG recollides en el document "Lluitar contra la pobresa a Catalunya i des de Catalunya: 10 propostes, 10 compromisos", que adjuntem.

Les ONG ja fa temps que denuncien la inviabilitat del model econòmic actual i defineixen aquesta crisi com una oportunitat de transformació que cal utilitzar. Per això, aprofitant el context preelectoral i la imminència del 17 d’octubre, Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, volen reclamar als partits unes polítiques més responsables, socials i solidàries que contribueixin a l’eradicació de la pobresa aquí i arreu. Volen, també, demanar a la ciutadania la seva complicitat i suport.

El decàleg de les ONG catalanes, elaborat de manera consensuada i deliberada, es col·loca a l’agenda pública i política catalana per deixar clar què podem fer en una situació com l’actual, on més de 1.020 milions de persones passen gana, principalment en països i zones allunyades del parquet de les borses i de les oficines dels bancs i les institucions financeres, però també als nostres barris i als nostres carrers.

Les ONG demanen no retallar la despesa social a Catalunya ni la cooperació internacional catalana, i reivindiquen que s’aconsegueixin ingressos per altres vies. Assolir-ho és senzill si s’apliquen mesures que afectin prioritàriament els agents causants de la crisi: reduir dràsticament la despesa militar espanyola, lluitar contra el frau fiscal i la corrupció, imposar taxes a les transaccionals financeres i eliminar els paradisos fiscals, són algunes de les mesures d’estalvi que es poden transformar en inversió social perquè cap persona dintre o fora de Catalunya hagi de pagar aquesta crisi.

D’aquestes propostes i de tota la resta es podrà parlar el proper dimecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte serà moderat per la periodista Rita Marzoa i comptarà amb la participació de periodistes que resumiran i comentaran les diferents intervencions a la mateixa sala o a través de les xarxes socials. També s’enregistrarà un vídeo per a la seva posterior difusió i per garantir la memòria col·lectiva en propers períodes electorals. L’entrada és oberta a tothom.

Més informació:
Premsa FCONGD tel. 93 442 28 35 / 659 55 73 16

28/9/10

Recordar que l’objectiu no és el viatge: és la tornada



Ja hem tornat dels Camps de Solidaritat 2010 que Dincat i Setem organitzen.
Per segon any, aquest programa té per objectiu formar sobre les creixents desigualtats Nord-Sud, generar una mirada crítica i reflexiva sobre l’actual ordre mundial i impulsar l'activisme a Catalunya en favor de models més justos i respectuosos amb els drets i la identitat dels pobles del Sud.

El projecte consta de tres fases: la primera de preparació i formació, la segona de viatge i estada a Nicaragua i la tercera de difusió i sensibilització.

En la fase del viatge les persones participants han pogut conviure i col·laborar amb el Centro Juvenil de l’organització Los Pipitos, a Estelí. Les estades solidàries brinden l’oportunitat de conèixer noves realitats i alternatives, en el nostre cas a través de Los Pipitos.

Al tornar, “un no és el mateix, però al cap d’un temps tot torna a la normalitat i tot allò que avui t’emociona i t’empeny a fer quelcom per canviar les coses, es convertirà en un record”.

Així que us animem a actuar només arribar: tots podem prendre, en major o menor mesura, un paper actiu i responsable com a ciutadans.

Primera parada: Trobada Vents del Sud 2010, que tindrà lloc aquest dissabte 2 d'Octubre a Barcelona.


Música maestro

Nicaragua és música a tot arreu, a totes hores, a tot volum!!!
Hi entres, et deixes portar. És inevitable.

Cada divendres, al Centro Juvenil de Los Pipitos d’Estelí, se celebra el final de la setmana amb un ball. Joves, equip educatiu, voluntariat ... tothom a compartir la gresca.

Los Pipitos ens van donar la benvinguda amb música i ball, i també així ens acomiadarem. El nostre regal de comiat: un pòster amb imatges de la nostra estada i ¡¡música!! El Palet ha composat una cançó per a l’evento. Aquí la teniu:

Y yo estoy aquí con Los Pipitos
Y en mi corazón idiota Siempre estarán
Y os amaré Os amaré para siempre

Chavalos no se queden en la casa
Que Julio pronto llegará

Y entonces al llegar el círculo haremos
El himno cantaremos y a su taller irán

Con Isabel harán buenas piñatas
Y luego con Marcela las velas empacaran

Con Maritza y Chepe en agricultura
Hacen un abono que huele a frescura

Martita y Arminda manejan la cocina
Y hacen una comida Que de verdad me fascina

Con Moritz y Moncho de risa me troncho
En frente tienen a Mauricio de quién la venta es su oficio

Siempre en caja encontramos a Doris
Controla cada centavo del almuerzo de todos

En administración ahí está la Luisa
Con la música puesta y una buena sonrisa

Alba y Marcia si les ordenan pedidos
Trabajan bien duro hasta tenerlos listos

Lidia en lectoescritura educa muy bien
Que pronto los chavalos escriben y leen

Juanita me dijeron que cose de lujo
Miguel en su despacho los ayuda mucho

Yo igual que Briana también vengo de lejos
Y espero que recuerden nuestro grupo de pendejos

Tamara en el CET con los más pipitos
Y Félix y Humberto son de los más grandecitos

Siempre a la orden está don Elías
Quién muy bien gestiona el día a día

Sin olvidar a Tania siempre piensa en nosotros
Y nos organiza trabajos costosos.

Si voleu escoltar-ne la melodia: "Lamento boliviano"
http://www.youtube.com/watch?v=l9kXym1doYA

23/8/10

descobrint....

La nostra experiència nica continua "viento en popa". Cada vegada estem més integrats entre la gent d'aquí i quan tenim una estona lliure anem als llocs més freqüentats de la ciutat. El dijous vam estar al "Cigarszone", una discoteca molt pija propietat dels amos de les tabaqueres de la ciutat. El tabac és de les activitats econòmiques més importants a la zona.

El proper dimecres, després de la marxa commemorativa de la setmana de la Persona Con Discapacidad, hi celebrarem un concert amb els nois del Centro Juvenil.

Seguint amb el nostre ritme de descobriment de l'entorn ens van convidar a una vetllada de folklore nicaragüenc on no podíem faltar. Allà van representar un fragment de l'obra el Güegüense, l'obra teatral més antiga de Nicaragua, que narra la historia de la colonització espanyola de forma satírica. Està declarada Patrimoni Oral i IImmaterial de la Humanitat per la Unesco.
També vam veure parelles que ballaven salsa i d'altres actuacions de balls tradicionals i indígenes.
Sobre El Güegüense:











19/8/10

Atenció domiciliaria i visita a casa del Tío Pancho

La responsable del CET (Centro de Estimulación Temprana), la Tamara, realitza un servei d'atenció domiciliària a les famílies dels nens i nenes que s'hi atenen. Hem tingut la sort de poder acompanyar-la i veure la realitat en la que viuen i el seu entorn. Hem pogut observar la diversitat entre els diferents barris d'Estelí i les necessitats, tant dels propis nens, com de les seves famílies. És una tasca dura, encara que compensa en veure els resultats finals.

Amb aquestes visites es pretén fer un seguiment més individual dels casos i motivar a les famílies perquè siguin més actives en les teràpies i activitats del CET. S'ha creat una xarxa de "mamás", "papás" i "abuelitas" per tal d'organitzar-se dins els diferents sectors de la població i poder treballar conjuntament. És increïble que malgrat la realitat social d'aquestes famílies sempre tinguin ganes de participar i iniciatives per tal de millorar la situació en què es troben els seus fills.

Ahir vam anar a la finca del Tío Pancho (el tiet d'una de les treballadores del centre). L'objectiu de l'excursió va ser que els joves coneguessin com es viu i treballa en el camp, a més, també va esdevenir una sortida d'oci, doncs el contacte amb la natura els relaxa i agrada molt. Primer, vam dinar junts i després vam recòrrer la finca gaudint de les plantes, les vaques i els "chanchos" (porquets). Però sens dubte, creiem que el millor de tot va ser el bany dels joves i d'alguns dels nostres en els rierols i la minillacuna, on van divertir-se refrescant-se. Pensem que va ser una activitat amena i dinàmica on tots vam aprendre i disfrutar molt. I, com era d'esperar, no va faltar el viatget de 15 en una pick-up.

Granada tierra soñada por mi

El nostre segon cap de setmana a Nicaragua l'hem dedicat a visitar Granada. Vam sortir d'Estelí amb el bus de les 5.45 a.m del dissabte i després de 4 hores, 3 busos, 2 restregones i 1 adelantament perillós de seguida ens vam trobar buscant allotjament a Granada, ciutat colonial per excel·lència.

Al matí el vam aprofitar per visitar el mercat i a la tarda vam fer un "tour" per les isletas del llac Cocibolca. Alberto, el nostre guia, ens va portar amb barca per diferents illes, algunes són propietat privada de famílies benestants de Nicaragua, però d'altres són verges o estan habitades per famílies humils que es guanyen la vida amb la pesca i les visites dels turistes.

Vam fer 3 parades; a la primera ens va acollir una d'aquestes famílies i ens van convidar a beure i menjar coco acabat de recollir; a la segona vam poder veure els micos que habiten una d'aquestes petites illes; i a la tercera vam pujar a una fortalesa que va servir als espanols per controlar l'entrada de pirates i anglesos al seu territori. No podíem acabar la visita sense fer un bany a les calentes aigües del Cocibolca, segon llac més gran d'Amèrica Llatina, després del Titicaca.

La nit es presentava divertida, ja que vam coincidir amb el carnaval. El carrer es va omplir de comparses, música, alegria i festa.

L'endemà vam fer una petita ruta per la ciutat, visitant les esglésies, carrerons, places i botigues, fins que vam omplir bé la panxa i vam empendre el viatge de tornada.

Ja coneixem una mica més d'aquest petit país, que cada dia ens fa sentir més a gust.

14/8/10

Dia de la joventut

Ahir a la tarda aprofitant que no plovia vam decidir no agafar "el urbano" i tornar passejant pels carrers d'Estelí. Un dels llocs on ens vam aturar i que ens va cridar l'atenció pels seus "aromes" va ser el mercat, amb tota la seva varietat de colors, olors i fauna humana i animal. També, vam aprofitar l'ocasió per fer-nos algunes fotos de grup. Aquesta foto que hem triat representa la marca de gelats més coneguda de la ciutat tot i que nosaltres hi hem donat un altre signficat.



A la nit ens vam assabentar que el 12 d'agost se celebra el Dia Internacional de la Joventut i els joves d'Estelí feien actes conmemoratius, així doncs acompanyats d'uns amables veïns i vam anar a veure què tal.
Quan vam arribar feien concerts de diferents tipus de música, representacions, etc. També, hi havia un mural on les associacions juvenils hi escrivien lemes i reivindicacions. Ens va cridar l'atenció el fet que només arribar ens van donar informació sobre sexualitat (prevenció de malalties de transmisió sexual, Sida, no violència de gènere...) i preservatius.
Per finalitzar l'acte van fer un concurs de ball per parelles i com no podia ser d'altra manera, els nostres ballarins professionals, la Mònica i el Palet, van ser els guanyadors per votació popular unànime, rebent una samarreta conmemorativa del dia de la joventut.






Us ESKIMEM!!! (Ho enteneu ara?)






Els tallers ja estan en marxa!!

La setmana del 23 al 27 d'agost és la Setmana de la persona amb discapacitat a Nicaragua, per aquest motiu des dels Pipitos ens van proposar organitzar algunes activitats pels joves relacionades amb aquest tema. L'acte principal serà una marxa festiva pels carrers d'Estelí per reivindicar els drets i deures de les persones amb discapacitat. En aquesta hi participen els joves i nens, els familiars, educadors i voluntaris.
Aquesta setmana ens hem organitzat en grups per dividir-nos la feina i per anar-la desenvolupant. Estem treballant en tres tallers diferents, encara que relacionats entre ells: un de disfresses, un altre de música i l'últim de teatre.


Pel que fa al primer es tracta de dissenyar les disfresses que es faran servir per la desfilada i l'obra de teatre; al segon es construiran instruments musicals per amenitzar la marxa i a l'últim es farà una representació basada en un conte popular nica.
Els joves participen activament en tot el procés. Per a la realització dels tallers es faran servir materials de reciclatge aportats entre tots. El lema d'aquesta recollida és "Lo que en casa se bota aquí se recicla". Per fer difusió de la campanya s'han creat cartells que s'han penjat al Centro Juvenil i al CET, així com cartes adreçades a les famílies. Per a la realització dels cartells hem rebut l'ajuda dels nois i noies d'un institut de Secundària d'Estelí que dediquen unes hores a fer algun tipus de Servei Social.
Tothom hi està molt involucrat i amb moltes ganes de tirar-ho endavant. Ja us anirem explicant com continuen els preparatius.

13/8/10

Si Sandino levantará la cabeza...


El presidente de Nicaragua, Daniel Ortega, ya tiene el control absoluto de la Corte Suprema del país centroamericano. El martes, los jueces sandinistas de la Corte destituyeron a siete magistrados liberales y nombraron en sus cargos a sustitutos que desde ahora podrán resolver sentencias pendientes, entre ellos un cuestionado fallo que permitiría la reelección del presidente Ortega, prohibida por la Constitución. Para los analistas, la destitución de los jueces liberales es el golpe de gracia al tambaleante sistema institucional nicaragüense

La del martes fue una sesión surrealista en la sede del Supremo nicaragüense, que está compuesto por 16 magistrados. Los jueces, de tendencia sandinista, se reunieron con una decena de candidatos para sustituir a sus compañeros liberales. Como si de una lotería se tratara, la presidenta temporal del Supremo, Alba Luz Ramos, pidió a dos de los periodistas que cubren los trabajos de la Corte que sacaran de una tómbola de madera siete números que correspondían a los jueces que serían electos. De esta manera tan original, los magistrados sandinistas impusieron a los llamados conjueces, cinco sandinistas y dos liberales.

"La convocatoria de los conjueces es una arbitrariedad, no tiene fundamento jurídico. La Corte Suprema se ha convertido en el centro de la arbitrariedad en Nicaragua: se integran las salas como les da la gana, llaman a quien les da la gana, pasan por encima de las leyes y la Constitución. La mayoría de los magistrados tiene una preocupación: conseguir mayores grados de legitimidad política para la reelección del presidente", dijo el experto Gabriel Álvarez.

El Supremo de Nicaragua estaba hasta ahora compuesto por ocho sandinistas y ocho liberales por un acuerdo sellado hace más de 10 años por el entonces opositor Daniel Ortega y el ex presidente Arnoldo Alemán. La Corte entró en crisis en enero, cuando Ortega emitió un cuestionado decreto con el que ordenaba a una veintena de funcionarios mantenerse en sus cargos a pesar de que había expirado su periodo constitucional. Entre ellos estaban tres magistrados del Supremo: dos sandinistas y un liberal. Los magistrados sandinistas se ampararon en el decreto, y desde entonces los liberales se han negado a participar en las sesiones para no legitimar el llamado decretazo de Ortega.


CARLOS SALINAS - Managua - 13/08/2010
Fuente: ELPAIS.com/ Internacional



10/8/10

...y un dia productivo







Paramparam... por fin llegó el día en que podemos decir que hacemos algo "productivo"!

De buena mañana nos dirigimos hacia Los Pipitos. Esta vez fue más intenso que la última vez ya que pudimos , no tan solo ver los diferentes talleres, sino que además pudimos intercambiar opiniones y preguntas con los diferentes responsables de cada sección.

Los Pipitos Estelí se divide en varios talleres; hay talleres de artesania (a cargo de Marcela y Juanita), de agricultura (a cargo de Maritza y José), de carpinteria (Moncho y Humberto), de cocina (Arminda y Martita), de velas (Alba y María) y pre-taller (a cargo de Isabel y Lídia). También dispone de un CET (Centro de estimulación precoz ) (Tamara) y el taller de lecto-escriptura (Lidia)

En edades infantiles la estimulación precoz - CET se encarga de ejercitar las habilidades motrices de los niños/as y, muy importante, enseñar a las madres, pocos son los padres que se encargan de estos trabajos con sus hijos, a realizar estos importantes ejercicios para el desarrollo motriz de los "pipes".

Cuando crecen y tienen una edad entre 12-13 años entran en el pre-taller donde aprenden a realizar diversos trabajos manuales que sirven a los educadores para poder observar las posibilidades que tienen y así facilitar una mejor y mayor eficiencia y productividad en el trabajo a desarrollar con ellos.

Una vez salen del pre-taller se separan por los diversos talleres para realizar trabajos ocupacionales con la idea de una futura salida profesional.

En el taller de artesania trabajan a partir de planes individuales con objectivos específicos según las necesidades presentes. El uso de este taller favorece el desarrollo de las habilidades de motricidad tanto fina como gruesa.

En la parte de agricultura trabajan el abono con lombriz para asi poder cultivar en su propia huerta. En este taller se trabaja con planes específicos. Además utilizan terapias no farmacológicas a partir del trato con animales; en este caso gallinas.

Los Pipitos Estelí tiene un taller de cocina donde se reparten diferentes responsabilidades y tareas según capacidades para así poder cumplir con las necesidades alimentarias de los jóvenes de los talleres y equipo educativo.

El taller de velas se encarga de todo el proceso de elaboración de las diferentes variedades tanto en tamaños, colores y olores.

La sección de carpinteria se separa en sección profesional y sección de aprendizaje. Este taller atiende tanto a necesidades del centro como a pedidos externos.

Y para finalizar la explicación de los diferentes talleres en el taller de lecto-escriptura se trabaja, como es obvio, el proceso académico.

En Los Pipitos Estelí todos los talleres producen stock para la venta y así conseguir beneficios para diferentes proyectos, actividades o material necesario para estos.

Pero no todo es trabajar... ayer por ejemplo fuimos a Matagalpa, a la Selva Negra. Rincón virgen de gran belleza natural dónde pudimos ver la diversa flora y fauna nicaragüense. Es totalmente un lugar turístico aunque se respeta la naturaleza.

8/8/10

¡Que se rinda tu madre!




Los cheles de Nica se van de turismo...

Por la mañana, nos dirigimos a la Casa de la Cultura donde pudimos ver a los muralistas actuales de Estelí. También queríamos ir al museo pero por motivos que desconocemos hacían fiesta. Este es la razón por la que acabamos en la catedral neoclassica de estilo jesuíta con un segurata el cual aseguraba que Nicaragua es el hígado de centroamerica...nosotros le hemos dado la razón.

Saliendo de tierra santa fuimos al centro de reunion popular; el parque central. En este rincón nos relajamos un rato hasta que decidimos salir de shopping a las pacas (lugares de compra de segunda mano "generosamente" cedida por Estados Unidos). Todo seguido desgustamos las sabrosas granitas (granizados) de varios sabores nicaraguenses.
Por la tarde, fuimos a la Finca de las Nubes "La Casita" . Tiene un jardín botánico con especies de la zona . Paseamos por todo el parque hasta que nos sentamos a degustar las ricas meriendas tradicionales ambientadas con grandes carcajadas.

Esta noche iremos al karaoke.

PDI: Por el tiempo no podemos ir a visitar lugares no muy cercanos debido a las lluvias constantes. Este es el motivo por el cual no "hacemos" acciones mas productivas como visitar proyectos de la contraparte

PD II: La Irina es la única que se acuerda de su contraseña

PD III: "Que se rinda tu madre" fue una celebre frase pronunciada por Leonel Rugama antes de morir

7/8/10

JA SOM AQUÍ!!!!!!!!!!


"Qué anava a decir".... "Asín" que ayer pasadas las 10 després de passar per 4 aeroports, agafar 3 avions, 2 refredats, i 1 microbus per fi vàrem arribar a casa de la Sra. Esperanza, al bell centre d'Estelí!

Avui com podreu observar a la foto, ens han fet la rebuda a los Pipitos, amb música, ball, almuerzo i pastís inclòs.


Ha plogut tota la tarda, ens hem refugiat a un bar i hem provat les delicatessens d'aquest país de colors, olors i sabors tan intensos.

Anem a dormir perquè amb el "Do you quit de sapatos?" dels aeroports el nostre horari encara està una mica trastocat.

Bona nit dels nous "cheles" d'Estelí!

28/7/10

"Hola, som un Pipito"


Hola, som en Cristian i tenc 8 anys. Som de Nicaragua, un petit país d’Amèrica Central, país de llacs i volcans, ben diferent de Menorca, la vostra illa. Diuen que és molt polida, però jo no la conec, perquè és molt difícil per a nosaltres sortir de la comunitat.

Visc a un poble de muntanya que es diu Telpaneca. Bé, no al casc urbà, sinó a una de les moltes comunitats, la meva es diu Santo Domingo. Visc a una caseta de fang amb els meus pares, rodejats de verd, de muntanyes. Tenim un petit jardí amb flors i algunes verdures i fruites. És preciós!

A les nostres muntanyes es sembra sobretot blat de moro, que és el nostre principal aliment, a més de l’arròs. També tenim molts tipus de plàtans i bananes, cafè, i els arbres van plens de mangos. Mmm, que bo!Poc després de néixer em van diagnosticar una paràlisi cerebral que afecta tot el meu cos.

Em costa controlar els meus moviments, però si m’esforç som capaç d’agafar coses, de pintar i fins i tot de fer alguns encaixos.

No puc caminar, però gràcies a les sessions de fisio i a la feina de la mare em puc desplaçar gatejant i ja puc estar dret una bona estona!Tampoc no puc xerrar, però entenc tot el que em diuen, estic pendent d’allò que passa al meu voltant i em comunic d’una altra manera (amb la mirada, el somriure, els gestos i els sons), amb un “idioma” que m’he inventat. Els meus pares i la gent que em coneix ja m’entenen.He tingut molta sort, perquè a Telpaneca hi ha una associació que es diu Los Pipitos, que treballen pels fillets i filletes com jo. Veritat que no sabeu què vol dir aquest nom? A Nicaragua als fillets ens diuen “pipe”, amb to amorós i “pipitos” és el seu plural. És polit, no?.

El que deia, que he tingut molta sort, perquè alguns membres de l’associació vénen a Santo Domingo i m’ajuden. La fisioterapeuta juga amb mi i m’ensenya a moure’m millor. Com que nosaltres vivim allunyats i de vegades la mare o el pare no em poden dur al centre (és que ja som gran i no poden amb mi!), la fisio els mostra els exercicis i els practicam a casa. Jo hi pos tot el meu esforç i voluntat, ja que som el més interessat en poder moure’m millor i participar de les activitats amb els altres fillets i filletes de la comunitat.Els meus pares han adaptat la casa a les meves necessitats. Han allisat el terra perquè pugui gatejar sense fer-me mal als genolls; el meu pare em va fer un caminador i una cadira de fusta per poder seure amb una bona postura.De moment no vaig a l’escola perquè aquí els mestres encara no estan preparats per a casos com el meu, però particip en sessions conjuntes amb altres fillets al centre de Los Pipitos i crec que prest hi podré anar. Estic molt content!!

Nicaragua és un dels països més pobres. El departament de Madriz, al nord de Nicaragua, on està situat el poble de Telpaneca, està considerat d’extrema pobresa. Allà, les persones amb discapacitat són un col•lectiu doblement feble i discriminat, i més a una zona rural, com és Telpaneca. No tenen oportunitats per desenvolupar-se i moltes vegades queden recloses a casa. La seva qualitat de vida és molt dolenta, proporcional al grau de discapacitat que pateixen. Persones que amb ajudes i bones adaptacions podrien millorar i integrar-se a la seva comunitat. Los Pipitos és una associació sociovoluntària de pares, mares de famílies i amics de fillets i joves amb discapacitat. El seu objectiu principal és sensibilitzar i treballar per a la millora i la igualtat d’oportunitats dels seus fills i filles. La història d’en Cristian és un exemple del que es pot aconseguir amb un treball conjunt i solidari. És la història d’una família que malgrat totes les seves dificultats lluita cada dia per tirar endavant el seu fill, per integrar-lo a la societat, per fer sentir la seva veu. És d’admirar la feina que fan amb ell i com aprofiten el suport donat per Los Pipitos. I açò es nota amb els avanços i les ganes de viure del seu fill que, malgrat la seva discapacitat, té molt a dir.


Font:
Moviment de Renovació Pedagògica 25/07/2010
http://www.menorca.info/opinion/278167/hola/som/pipito

27/7/10

Últims preparatius!



El proper dia 5 d'agost el grup del Camp 22 de SETEM i Dincat marxem cap a Estelí!! Aquest any els integrants som: Laia, Albert, Mónica, Txell, Mireia, Carlos, Carles, Noemí i Irina!
Ja tenim els bitllets, la maleta a mig fer i els nervis a flor de pell!!!

Aviat tindreu notícies nostres des de Los Pipitos!!



PD: Falta la Noemí en aquesta foto!!!

29/6/10

¡ Di no al tijeretazo !


Las Organizaciones Miembros de la Coordinadora de ONGD-España hacen público un manifiesto en el que denuncian el incumplimiento de los compromisos en Cooperación al Desarrollo. Entre otros, se aleja el compromiso de alcanzar el 0,7% de la RNB en 2012.

Los recortes de la Ayuda Oficial al Desarrollo anunciados recientemente por Zapatero, dentro de sus medidas de ajuste, alejan al gobierno de sus compromisos de ayuda, especialmente el de alcanzar el 0,7% de la RNB en 2012, firmado y consensuado por todos los partidos políticos con representación parlamentaria en el Pacto de Estado contra la Pobreza de 2007.

Las Organizaciones Miembros de la
Coordinadora de ONGD-España hemos lanzado el Manifiesto Las personas primero para conseguir el mayor número de adhesiones y para exigir un modelo de desarrollo más equitativo, justo y sostenible en el que no paguen la crisis las personas más vulnerables.

Las organizaciones y ciudadanos y ciudadanas firmantes del manifiesto piden a los líderes políticos y de gobierno de las administraciones e instituciones públicas que:

1. Impulsen medidas de lucha contra la crisis que se dirijan prioritariamente hacia los responsables y causantes de la misma mediante la creación de una tasa a las transacciones financieras, medidas fiscales que recaigan sobre quien más tiene y recortes que no actúen contra el gasto social y la economía productiva.

2. Reiteren su compromiso con la lucha contra la pobreza, con el Desarrollo Humano y con los Objetivos del Milenio, manteniendo sus compromisos de Ayuda Oficial al Desarrollo tanto a nivel estatal como en las administraciones autonómicas y locales en las que la participación y vinculación de la sociedad civil con la cooperación al desarrollo es aún más cercana y directa.

3. Y a aquellos de nuestros gobernantes y políticos, en el Estado, comunidades autónomas y ayuntamientos, que han anunciado medidas de recorte en este sentido les pedimos que tomen conciencia de sus actos. Y de sus consecuencias. Y rectifiquen.


¿Y que puedo hacer yo?

- Firma el manifiesto

- Descárgate el
material de la campaña y ponlo en tu web, en tu boletín, en tu blog, en tu red social, en tu firma de correo electrónico…

- Difunde el Manifiesto entre tus contactos, tu base social, tus redes sociales, etc.

Cuantos más firmemos, más fuertes serán nuestras demandas.

- Puedes seguir la
campaña en FacebooK,

- También puedes seguir todas las novedades que se vayan produciendo,
en la web de la CONGDE

22/6/10

El procés dels Camps de Solidaritat segueix la seva marxa

La formació prèvia al viatge és una etapa essencial en l’experiència d’un Camp de Solidaritat. Tots els voluntaris i les voluntàries participen en un curs reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.

El tret de sortida de l’etapa formativa va ser el 10 d’abril, i fins ara!

Des de lliçons a càrrec d’Arcadi Oliveres, professor d’Estructura Econòmica de la UAB, fins a reflexions des de l’ètica sobre el turisme i la solidaritat, a càrrec de Begoña Roman, doctora en Filosofia de la UB.

Tallers sobre El rol de la dona a les societats del Sud; Sobirania alimentaria i desenvolupament rural; comerç Just; Dinàmiques participatives; Immigració; fotografia responsable... Ara arriba el torn a la preparació més específica de l’estada amb Los Pipitos.
Tot plegat per entendre una mica millor el sistema social i econòmic imperant, plantejar-nos els models de vida i com percebem el Sud.


26/5/10

Presentació del grup Dincat



El president de la Generalitat, José Montilla, va presidir dijous 20 l’acte públic de presentació de Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya).

A més del president Montilla, van acompanyar les entitats de Dincat representants de les administracions catalanes com les conselleres de Treball, Mar Serna, i d’Acció Social, Carme Capdevila, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, i diputats dels grups representats al Parlament català.

També hi va assistir la presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Àngels Guiteras, i nombrosos membres d’organitzacions d’aquest sector.

A banda dels discursos del president de la Generalitat i dels presidents de les tres entitats fundadores de Dincat (Josep Gomis, de la Federació APPS, Efrèn Carbonell, de Coordinadora de Tallers i Lola de la Fuente, de l’Associació Empresarial APPS), l’acte va comptar amb una actuació del grup de dansa Fundació Psico-Art, format per persones amb discapacitat intel·lectual, i va ser conduit pel periodista i escriptor Màrius Serra.

A l'acte, també es va projectar el vídeo de presentació de Dincat. Podeu veure el vídeo, i altres notícies aparegudes en premsa, a la nostra web:
http://www.federacioapps.cat/



17/5/10

El Govern condemna els més desafavorits a pagar una crisi que no han provocat




Les ONG que treballen als països més empobrits critiquen durament les retallades del Govern per reduir el dèficit


Barcelona, 14 de maig de 2010.- La Confederació d’ONG Catalanes considera inacceptable i dramàtica la decisió del Govern de fer pagar la crisi als qui més la pateixen i que no l’han provocada: tant les poblacions més desafavorides de casa nostra, com arreu. Les mateixes “receptes” dels organismes internacionals que han portat a la pobresa extrema milers de persones a tot el món són aplicades ara pels nostres governants en la seva estratègia per reduir el dèficit públic; unes mesures que no tenen en compte les causes estructurals dels desequilibris al món, ni les conseqüències dels nostres models de producció i desenvolupament, que augmenten aquestes desigualtats.

La Confederació d’ONG Catalanes considera que l’eficàcia en la gestió pública no hauria de passar per mesures que ataquen clarament els drets socials i que deixen en paper mullat els compromisos socials i polítics adquirits pel govern amb les persones més febles d’arreu. El Govern podria obtenir prou recursos per controlar el dèficit amb altre tipus de mesures com ara el control de l’especulació financera i de l’evasió fiscal, l’exigència d’un major esforç a les rendes més altes, o la reducció de la despesa militar, que arriba al 4,70% dels pressupostos generals de l’estat, uns 50 milions d’euros al dia.

Les ONG catalanes creuen que atendre la crisi a casa nostra és perfectament compatible amb el compliment dels compromisos en matèria de solidaritat internacional i, per això, demanen als partits i als líders d’opinió que no facin un ús demagògic de la política de cooperació internacional, i que no donin a entendre que és un “luxe” que no ens podem permetre. Aquest discurs és fals i oportunista, i fomenta la irresponsabilitat, la insolidaritat i la xenofòbia. No es poden ignorar les estretes interrelacions que avui es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.

Des del començament de la crisi econòmica global, la Confederació s’ha manifestat en diversos moments a favor d’aprofitar aquesta crisi per repensar el nostre model de desenvolupament i de benestar “perquè no és just ni sostenible, perquè no té sentit, no té ànima i no té futur”.

Amb les mesures anunciades, aquest Govern traeix la confiança no només de la ciutadania espanyola, sinó de la ciutadania de molts països empobrits que creien en la sinceritat del seu compromís.

Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament
c/ Tàpies, 1-3 – 08001 – Barcelona
93 442 28 35 / 93 442 28 35
confederacio@confederacio.org

13/5/10


IVa MOSTRA DE CINEMA INDÍGENA DE BARCELONA
Projeccions del 13 al 16 de maig de 2010

alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes presenta la IV Mostra de Cinema Indígena de Barcelona, fruit de la seva col.laboració amb la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI), i d'una dilatada experiència de cooperació amb organitzacions indígenes d'Amèrica Llatina.


Enguany, la Mostra vol repetir l'èxit de públic assolit l'any passat i ampliar l'oferta d'activitats paral·leles que s'organitzen entorn a la Mostra per tal de generar un intercanvi amb els convidats i convidades indígenes que ens visiten. L'objectiu és apropar al públic en general als processos comunicatius dels pobles indígenes i dinfondre els valors, les problemàtiques i les formes de vida dels pobles indígenes llatinoamericans des de la seva pròpia veu i visió.

La Mostra obre les seves portes amb la projecció de pel·lícules de temàtiques i formats diversos, realitzades per cineastes o videastes indígenes. Aquests treballs han estat seleccionats principalment d'entre els participants i/o premiats al IXè Festival Internacional de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes (Bolívia, 2008) i el Festival Premi Anaconda (Colòmbia, 2009).

13/4/10



Cicle de Cinema per a la Sensibilització

Lloc: seu Setem c/ Bisbe Laguarda, 4 - Barcelona

els DIVENDRES, del 30 d’abril al 18 de juny de 2010, de 19,30 a 22h.

30 d’abril: “El Mundo según Monsanto”
Comitè Argentina

7 de maig: “The Devil’s Miner”
Comitè Bolívia

14 de maig: “Semilla de resistència”
Comitè Hondures

28 de maig: “Prostitució infantil a Filipines”
Comitè Filipines

4 de juny: pendent
Comitè d’Àfrica

11 de juny: “¿Qué cosa es la alfabetización mi hermano?"
Comitè Nicaragua

18 de juny: “Sikapaka: el referéndum del Oro”
Comitè Guatemala


Cicle de Documentals
Lloc: Bar del Gra c/ Plaça de l’Esglèsia, 8 – Granollers


15 d’abril: “Home”
20,30h
Un espectacular retrat aeri del planeta realitzat pel fotògraf Yann Arthus – Bertrand. Una obra de gran poètica visual en clau ecològica.

20 de maig: “Lo último en moda”
20,30h
Els efectes de la maquilas (les factories tèxtils deslocalitzades). Es tracta d’un nou model de cultura laboral que està substituint el sistema de vida agrícola a països com Mèxic, destruint el teixit social i els recursos naturals. La cara oculta del món de la moda.

17 de juny: “De la mata a la olla”
20,30h
Davant del control dominant de la majoria de cadenes de supermercats dels espais de venda alimentaris, poblacions i organitzacions de diferents parts del món han començat a organitzar-se per buscar sistemes alternatius de producció i distribució d’aliments més justos, ecològics i democràtics.


12/4/10

Cicle de Cinema

Setmana de Cinema Commemoratiu del 30 Aniversari del Triomf de la RPS i de la Croada Nacional d'Alfabetització
Una proposta de: Casa Nicaragua
del 6 al 9 d'abril

Lloc: Centre Cívic Pati Llimona
c/ Regomir, 3 – Barcelona
Contacte: 93.443.43.92
BAJO EL FUEGO
6 d’abril, a les 19:30h

Direcció: Roger Spottiswoode
Producció: Anna Roth y Jonathan T. Taplin
Guió: Clayton Frohman y Ron Shelton
Fotografia: John Alcott
Estados Unidos
Any: 1983 Duració: 128 min.

Sinopsis: El famós fotògraf Russel Price (Nick Nolte) es troba en la Nicaragua de 1979 per fer un reportatge sobre la guerra civil contra el president Somoza. Li costa informar amb neutralitat a la vista de la crueltat de la lluita de la població civil contra l'exèrcit. Quan la guerrilla li encarrega una fotografia d'un dels seus líders, del qual es diu que és mort, Price es veu involucrat en els esdeveniments. Hi ha d'ocultar-ho perquè no li trobi l'exèrcit.
LA CANCIÓN DE CARLA
7 d’abril, a les 19:30h
Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Musica: George Fenton
Fotografia: Barry Ackroyd
GB-España-Alemania
Any: 1996 Duració: 125 min.

Sinopsis: George és un conductor d'autobús escocès d'esperit rebel; Carla és una refugiada nicaragüenca que acaba d'arribar a Glasgow. Transcorre l'any 87 i a Nicaragua la Contra prepara l'assalt definitiu contra el Govern sandinista. La situació del seu país, la família i l'amor que va deixar enrere, turmenten a Carla. George comprèn que l'única solució és acompanyar-la a Nicaragua i afrontar la dura realitat de la guerra i els sentiments.
NUESTRA AMÉRICA
8 d’abril, a les 19:30h

Direcció: Kristina Konrad
Producció: Cornelia Seitler y Brigitte Hofer
Sinopsis: Records d'un país, que ja no existeix. "La nostra Amèrica" és una recerca dels orígens a través del present, del passat - 25 anys després d'una revolució, que ningú va pensar que fos possible. Una aproximació personal, d'una europea, cap a un petit país llatinoamericà, que es va poder alliberar d'una dictadura de 45 anys de durada, i que va intentar l'impossible, mentre era abordat de manera inexorable pel gran veí USA. "Nicaragua va ser el Vietnam de la meva generació". La directora de cinema torna ara a una Nicaragua neoliberal, ferida per guerres i corrupció. Torna a un lloc on va viure una de les últimes utopies, ara fa 20 anys, on milers de persones de tot el món van ser. Portat per l'esperança, aquest petit estat intenta convertir la pobresa i desigualtat en pluralisme polític, economia diversa i ser un país no alineat i que David podria guanyar a Goliat.
EL OTRO COMBATE. La alfabetización
9 d’abril, a les 19:30

Direcció: Simon Escobar
Producció: Adán Morales
Duració: 20 min.
Sinopsis: Un reportatge històric produït a principis dels anys '80 sobre l'heroica Croada Nacional d'Alfabetització de Nicaragua el 1980. El documental segueix pas a pas les experiències de brigadistes i camperols. Amb l'autenticitat de les seves imatges i testimonis, "L'altre combat", ens transporta a aquest moment històric que està commemorant el seu XXX Aniversari.

11/3/10

Últims dies per inscriure’s als Camps de Solidaritat 2010!!

Els Camps de Solidaritat acosten, cada estiu, la realitat dels pobles econòmicament empobrits del Sud a la nostra societat. Companys i companyes d’entitats membres de la federació ja han viscut aquesta experiència viatjant a Nicaragua.

Enguany, els Camps 2010 organitzats per APPS i Setem es realitzen a 2 localitats a la zona de Las Segovias, i us recordem que el termini per a formalitzar les inscripcions entra ja en el seu últim tram.

El dijous 11 de març la seu de SETEM-Catalunya a Barcelona acollirà la darrera sessió informativa.


Termini d’inscripció extraordinari: març 2010.

4/3/10

8 de març, Dia Internacional de la Dona

El proper 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. Els moviments de les dones desenvolupen un paper fonamental en l'impuls de canvis per la igualtat, aspecte que no passa d'igual manera amb les dones amb discapacitat. Aquest col·lectiu segueix tenint una clara posició de desavantatge a la societat, tant des de la perspectiva de gènere com per la seva discapacitat. L'empoderament d'aquestes dones és, per tant, una necessitat urgent actualment

El Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) ha elaborat un manifest en favor del reconeixement de drets de les dones amb discapacitat que us deixem tot seguit.


Por el Empoderamiento Real y Efectivo de las Mujeres con Discapacidad


Aunque la sociedad ha avanzado, la discriminación de las mujeres sigue persistiendo, ahora, quizás, incluso de una forma mucho más sutil. Y, pese a que los movimientos de mujeres han desempeñado un papel fundamental en impulsar cambios, esforzándose por empoderar y preparar a las mujeres para la lucha por la igualdad, no ha ocurrido así con las mujeres con discapacidad: de un lado, los movimientos de mujeres sin discapacidad siguen sin tener conciencia de sus necesidades; pero, de otro, tampoco el movimiento general de la discapacidad les ha prestado la suficiente atención, a pesar de los avances (más nominales que reales), que algunas de estas organizaciones han querido imprimir a su acción en favor de la causa del género.


Consecuentemente, las mujeres con discapacidad siguen quedando al margen de todos los movimientos de derechos humanos y permanecen inmóviles en una posición de clara desventaja en la sociedad. Y es que su situación de mujer con discapacidad no solamente es peor que la de las mujeres sin discapacidad, sino también que la de sus iguales masculinos; especialmente en el medio rural, donde sigue predominando un régimen matriarcal y un sistema económico primario, con menos servicios y oportunidades para esta población que en el medio urbano.


Sin embargo, los estudios apenas reparan en esta flagrante discriminación, entre otras razones, por no tomar en consideración la inclusión de indicadores que contemplen la perspectiva de género de manera que puedan dar cuenta de su realidad en el seno de la familia, en el acceso a la educación o a los servicios sanitarios, por poner ejemplos de ámbitos críticos para los procesos de inclusión. Lo mismo sucedería si se analizaran con perspectiva de género las escasas oportunidades que tales mujeres tienen para incorporarse al mercado laboral o su limitado conocimiento de la legislación existente y de los servicios dirigidos a las personas con discapacidad o de mujeres en general.


El empoderamiento de las mujeres con discapacidad, entendido como la capacidad de las mujeres para incrementar su auto-confianza, así como su poder y autoridad de manera que puedan decidir en todos los aspectos que afectan a su vida, se convierte, por lo tanto, en la necesidad urgente del momento, dado que ni la sociedad, ni los poderes públicos, ni los movimientos de mujeres, ni tampoco los de las personas con discapacidad, reconocen verdaderamente sus necesidades e intereses.


Para superar la falta de equidad y las barreras que actualmente impiden que las mujeres con discapacidad participen plena y equitativamente en la sociedad, desde el Comité Español de Representantes de Personas Con Discapacidad (CERMI) reclamamos:


1º Que los Informes Periódicos de los tratados de derechos humanos pertinentes incluyan información sobre las mujeres con discapacidad de oficio. Debe incorporarse información sobre la situación de las niñas y mujeres con discapacidad en relación con cada uno de los derechos, incluyendo la situación actual de hecho y la situación de derecho, información sobre las medidas tomadas para mejorar su situación, y las dificultades y obstáculos que hayan tenido, especialmente en el ámbito rural. Y esta práctica debe extenderse a todas las instituciones que trabajen en la defensa de los derechos humanos tanto en el marco estatal, como en el autonómico, incluidas las organizaciones representativas de personas con discapacidad y sus familias o de mujeres en general.


2º Que se establezcan mecanismos y estructuras que permitan que las voces de las mujeres con discapacidad se escuchen y que éstas puedan participar políticamente como agentes, tanto en el seno de las organizaciones de personas con discapacidad, como de mujeres en general. Entre las medidas que deben tomarse, existe la necesidad de apoyar y fortalecer las organizaciones, redes y grupos dirigidos y gobernados por las mujeres con discapacidad en la defensa de sus propios intereses colectivos, tal y como ellas mismas los definan, sin perjuicio de su presencia a través de organizaciones mixtas o específicas.



3º Que se apoyen y financien investigaciones a escala estatal y autonómica en el campo de los indicadores reconocidos de la exclusión social en el caso de las mujeres con discapacidad, entre ellos: las desventajas socioeconómicas, el aislamiento social, el factor rural, las múltiples formas de discriminación, la violencia de género, la esterilización y el aborto forzados, la falta de acceso a los servicios comunitarios, labaja calidad de la vivienda, la institucionalización, la atención sanitaria inadecuada o la denegación de la oportunidad de contribuir y participar activamente en la sociedad.


El CERMI se reconoce con la capacidad y autoridad de representar los intereses de las niñas y mujeres con discapacidad en el ámbito estatal y anima a todas sus organizaciones miembros a que difundan este Manifiesto y a que actúen proactivamente para el empoderamiento de este sector de su población que en la actualidad supone el 60% de todas las personas con discapacidad en nuestro país.

8 de marzo de 2010.


CERMI
www.cermi.es
www.convenciondiscapacidad.es

3/2/10

Benvolgut amic/benvolguda amiga...


Ho hem aconseguit!

Des de la Confederació Catalana d’ONG volem donar-te les gràcies per haver signat, fa ja dos mesos, el manifest "Ni un pas enrere amb el 0'7. Ni una retallada més".

Com de ben segur recordaràs denunciàvem que el govern català pensava retallar en un 20% el pressupost per a cooperació internacional, incomplint tots els seus compromisos d’arribar al 0'7 durant el seu mandat.

Gràcies al teu ajut i al de moltes altres persones i institucions que es van solidaritzar amb aquesta causa...ho hem aconseguit!!!!! El govern va rectificar la seva postura i hem aconseguit que el pressupost de cooperació es mantingui igual que al 2009, 49 milions d’euros.

A més de la campanya de recollida de signatures, es va fer un treball paral·lel de pressió a tots els partits polítics, i d’incidència als mitjans de comunicació perquè la nostra reivindicació sortís a la llum pública. Preparàvem un acte de protesta al carrer que no va arribar a celebrar-se perquè el vice-president Carod-Rovira, del qual depèn el programa de cooperació per al desenvolupament, ens va anunciar que renunciaven els seus plans inicials.

Aquest any ens toca estar molt atents a que efectivament es compleix allò promès, sense oblidar que els successius governs catalans s’han compromès a reservar el 0'7 per fer efectiva la nostra solidaritat internacional, però segueixen sense destinar més del 0,2 del pressupost de la Generalitat de Catalunya.

En aquests moments tan durs en què Haití ens obre els ulls sobre la importància de la prevenció, i ens recorda la nostra obligació ètica amb el desenvolupament d’altres pobles, volem recordar-te que aquests fons que envien ara els nostres governs, surten d’aquestes partides que tant els costa reservar, o incrementar.

Novament, moltes gràcies pel teu suport. Ha estat vital.

Font: http://www.confederacio.org/

1/2/10

APROPAR-SE AL SUD

La formació prèvia al viatge és una etapa essencial en l’experiència d’un Camp de Solidaritat. Tots els voluntaris i les voluntàries participen en el curs de formació Apropar-se al Sud de 40 hores de durada i reconegut pel Pla de Formació de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya. Aquest curs es realitza en quatre dissabtes o diumenges durant els mesos d’abril i juny.


El format del curs de s’estructura al voltant de sessions plenàries, reunions de grup, tallers i un cap de setmana de grup.

OBJECTIU del curs: Formar persones voluntàries que es preparen per participar en un Camp o una Estada de Solidaritat en un país del Sud.


CONTINGUTS:

  • Apropar-nos als països del Sud per col·laborar i aprendre.
  • Com ha de ser la nostra solidaritat? Motivacions i actituds a l'hora de viatjar al Sud.
  • Causes i conseqüències de la globalització. Per què existeix la desigualtat Nord-Sud?Alternatives als models comercials i financers actuals.
  • Comerç Just.
  • Presència del Sud al Nord: la immigració
  • Dinàmiques de participació
  • Accions de sensibilització: com comunicar a la nostra societat l'experiència viscuda al Sud?

DATES del curs 2010: Dissabte 10 d'abril, diumenge 25 d'abril, diumenge 30 de maig, dissabte 12 de juny i un cap de setmana del mes de maig.

27/1/10

Arrenquen els Camps !!

PROCÉS D’INSCRIPCIÓ

Els Camps de Solidaritat consisteixen en un programa de formació sobre la realitat de desigualtat Nord Sud, i en una experiència d’intercanvi, convivència i voluntariat d’un mes amb l’associació nicaragüenca Los Pipitos.

Los Pipitos és una associació que agrupa a més de 80 entitats dedicades a la defensa dels drets i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual a Nicaragua.

Un grup de fins a 6-8 persones participaran de les jornades de formació durant els mesos previs a l’estada. Al mes d’agost el grup conviurà amb entitats de Los Pipitos, tot participant de les seves activitats: sensibilització a la comunitat, promoció de drets, col·laboració amb els programes d’integració sociolaboral, educació, activitats en el lleure, etc.

Tenen prioritat d’inscripció les persones provinents d’entitats membres d’
APPS o de la Coordinadora de Tallers.

Com puc apuntar-me?

a) Assistir a una sessió informativa per conèixer més a fons els programa de Camps i les condicions per participar-hi.
Si teniu intenció d’assitir a una de les sessions, no dubteu en comunicar-m’ho.

b) Un cop heu assistit a la sessió, si continueu interessats/ades en formar part del camp d’APPS, quedem per a una entrevista personal.
Per conèixer-nos, assegurar que teniu tota la informació, resoldre qualsevol dubte, etc.

c) Inscripció: Enguany el període ordinari d’inscripció preferent és fins al 20 de febrer de 2010. Hi ha un període extraordinari d’informació i d’inscripcions: durant el mes de març de 2010.
A finals de març us comuniquem l’admissió i composició dels grups.


Per consultar el calendari de les sessions informatives i altres aspectes relacionats amb els camps:
www.setem.cat
http://appsnicaragua.blogspot.com/
www.federacioapps.cat

Invitació CAMPS de SOLIDARITAT 2010

Benvolguts amics i amigues,

Per segon any consecutiu la Federació APPS, en col•laboració amb Setem – Catalunya, engega el programa d’estades solidàries.

L’objectiu dels camps de solidaritat és formar-te, conèixer la realitat dels països del Sud des de la pròpia experiència. Els camps t’ofereixen la possibilitat de compartir amb l’associació Los Pipitos, dedicada al col•lectiu de persones amb discapacitat intel•lectual a Nicaragua, col•laborant en les seves tasques i convivint amb la seva gent.

D’aquesta manera pretenem promoure transformacions personals i col•lectives per aconseguir un món més just i solidari. Perquè la tasca de difusió, sensibilització i mobilització social de les nostres entitats no es limita per àmbits geogràfics.

L’experiència implica participar en un cicle de formació i participació que es divideix en tres fases:

1ª Preparació i formació, durant el període d’abril a juny
2ª Viatge i estada amb l’associació Los Pipitos, al mes d’agost
3ª Difusió i sensibilització, a la tornada

Per participar als camps cal ser major de 21 anys, assistir a una de les sessions informatives programades durant els mesos de gener i febrer arreu del territori català, i realitzar un període de formació previ a l’estada a Nicaragua. El període d’inscripció per enguany finalitza a finals de febrer.
Us convidem a participar en una activitat de col•laboració i convivència que no us deixarà indiferents!


Si esteu interessats/ades i voleu més informació, no dubteu en contactar-nos:
Noemí Cortés, Programa Cooperació - APPS
93.490.16.88