Justícia i Pau presenta l’informe “La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D en temps de crisi”
L’informe, que analitza el pressupost de defensa de l’Estat espanyol per a l’any 2011, constata que malgrat la crisi econòmica, el Govern central “opta per continuar privilegiant la despesa militar per sobre de les despeses socials, com ara la sanitat i l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostos en superior quantia que el militar”.
El pressupost inicial del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7% respecte a l’any 2010. Però segons l’informe de Justícia i Pau, i tenint en compte que hi ha partides militars repartides per altres ministeris, la despesa militar total és bastant més elevada i arriba a 17.244,75 milions d’euros. Com ha constatat l’ONG els darrers anys, la liquidació del pressupost augmenta cada any entre un 10% i un 15%.
A banda del pressupost destinat a despesa militar, el govern central ha estat criticat recentment per diverses ONG per vendre armament a països que es troben en conflicte o que vulneren els drets humans, saltant-se així les seves pròpies lleis.
El 2009, Espanya va exportar armament per 925 milions d’euros, mantenint-se en el sisè lloc del rànquing de països exportadors d’armament. Entre els països receptors es troben Israel, Colòmbia, EEUU i el Marroc.
Anuncis de retallades: ajuden a disminuir les diferències, les mantenen o les incrementen?
Hem començat l’any amb anuncis de retallades del nou Govern molt abans que presentin formalment els pressupostos. Aquests anuncis s’afegeixen a les decisions ja preses en molts ajuntaments i ens preparen per els temps difícils que vindran. Sembla que les causes d’aquesta crisi són ja cosa del passat i ara només cal gestionar amb eficàcia la caixa més buida. Co
m que no hi ha diners i les partides més grans son les més difícils de retallar, llavors es comença per allò que sembla més fàcil, independentment de que sigui el més ètic o el més sensat.
Lamentablement, la por i la incertesa ens fan mirar aquell que necessita suport o assistència com si fos culpable de la seva situació, i veiem amb neguit com agafen força alguns discursos ben perillosos. Ens han anat sembrant una llavor que ens fa pensar, quan parlem de crisi, en qui necessita assistència, en l’immigrant, en qui requereix atencions especials perquè requereixen un esforç econòmic diferencial respecte a nosaltres, en lloc de pensar en el culpables i responsables de la crisi.
Si mirem el que val cadascun dels 89 caça-bombarders que ha comprat l’exèrcit espanyol entendrem que ens estant enganyant ben enganyats!! ! Amb nomes 21 d’aquest caça-bombarders Espanya arribaria al 0,7% que mai no ha assolit!!
Quan es defineixin els pressupostos pregunteu-vos si les decisions preses ajuden a disminuir les diferències que hi ha entre tothom, si les mantenen o les incrementen. Potser ens amoïna la pobresa, però el que ens ha de preocupar de veritat són les diferències. Per això els diners de cooperació no són prescindibles. La política de cooperació és una política de redistribució i de llarg termini perquè és una política de reconeixement mutu, de veure els altres, i que ens vegin.
L’informe, que analitza el pressupost de defensa de l’Estat espanyol per a l’any 2011, constata que malgrat la crisi econòmica, el Govern central “opta per continuar privilegiant la despesa militar per sobre de les despeses socials, com ara la sanitat i l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostos en superior quantia que el militar”.
El pressupost inicial del Ministeri de Defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i suposa, segons el Govern, una disminució del 7% respecte a l’any 2010. Però segons l’informe de Justícia i Pau, i tenint en compte que hi ha partides militars repartides per altres ministeris, la despesa militar total és bastant més elevada i arriba a 17.244,75 milions d’euros. Com ha constatat l’ONG els darrers anys, la liquidació del pressupost augmenta cada any entre un 10% i un 15%.
A banda del pressupost destinat a despesa militar, el govern central ha estat criticat recentment per diverses ONG per vendre armament a països que es troben en conflicte o que vulneren els drets humans, saltant-se així les seves pròpies lleis.
El 2009, Espanya va exportar armament per 925 milions d’euros, mantenint-se en el sisè lloc del rànquing de països exportadors d’armament. Entre els països receptors es troben Israel, Colòmbia, EEUU i el Marroc.
Anuncis de retallades: ajuden a disminuir les diferències, les mantenen o les incrementen?
Hem començat l’any amb anuncis de retallades del nou Govern molt abans que presentin formalment els pressupostos. Aquests anuncis s’afegeixen a les decisions ja preses en molts ajuntaments i ens preparen per els temps difícils que vindran. Sembla que les causes d’aquesta crisi són ja cosa del passat i ara només cal gestionar amb eficàcia la caixa més buida. Co
m que no hi ha diners i les partides més grans son les més difícils de retallar, llavors es comença per allò que sembla més fàcil, independentment de que sigui el més ètic o el més sensat.Lamentablement, la por i la incertesa ens fan mirar aquell que necessita suport o assistència com si fos culpable de la seva situació, i veiem amb neguit com agafen força alguns discursos ben perillosos. Ens han anat sembrant una llavor que ens fa pensar, quan parlem de crisi, en qui necessita assistència, en l’immigrant, en qui requereix atencions especials perquè requereixen un esforç econòmic diferencial respecte a nosaltres, en lloc de pensar en el culpables i responsables de la crisi.
Si mirem el que val cadascun dels 89 caça-bombarders que ha comprat l’exèrcit espanyol entendrem que ens estant enganyant ben enganyats!! ! Amb nomes 21 d’aquest caça-bombarders Espanya arribaria al 0,7% que mai no ha assolit!!
Quan es defineixin els pressupostos pregunteu-vos si les decisions preses ajuden a disminuir les diferències que hi ha entre tothom, si les mantenen o les incrementen. Potser ens amoïna la pobresa, però el que ens ha de preocupar de veritat són les diferències. Per això els diners de cooperació no són prescindibles. La política de cooperació és una política de redistribució i de llarg termini perquè és una política de reconeixement mutu, de veure els altres, i que ens vegin.
