30/11/10

Nicaragua: prou d’abusos sexuals


“A la policia em van dir que no havia de plorar, que no era veritat el que estava denunciant. Em vaig sentir molt malament quan em van dir que era mentida, perquè jo no mentiria sobre una cosa així”. Qui parla és l’Alejandra, de 12 anys, supervivent d’abús sexual a Nicaragua.

Al petit país centreamericà, la violació i els abusos sexuals són delictes generalitzats. Més de les dues terceres parts de les 14.000 violacions denunciades entre el 1998 i el 2008 es van cometre contra nenes menors de 17 anys, i la meitat eren menors de 14 anys.

A la duresa de les xifres i l’abast dels abusos, cal sumar l’estigma associat als delictes sexuals que implica, sovint, que és culpa la víctima, i no pas l’agressor. Cada dia moltes nenes nicaragüenques pateixen l’horror de la violència sexual en silenci, per no arriscar-se al rebuig que pateixen quan parlen dels fets.

Per a les nenes que fan un pas endavant i denuncien els abusos, la lluita per obtenir justícia i reparació pot esdevenir realment traumàtica. Quan declaren, descobreixen que en comptes d’un tracte atent i professional, el que es troben són uns policies, fiscals i jutges que incompleixen els estàndards internacionals sobre tracte a víctimes d’abús sexual. Malgrat que a Nicaragua existeixen protocols per a policies, fiscals i jutges, a la pràctica no es duen a terme.

Agressors en llibertat
Els errors i la manca de recursos del sistema de justícia nicaragüenc impliquen que, sovint, els agressors queden lliures. Les supervivents de violacions i d’abusos sexuals que aconsegueixen arribar a judici moltes vegades abandonen poc temps després perquè el procés legal és massa car o massa traumàtic. És una evidència que el sistema de justícia falla en totes les etapes, des de la denúncia fins al judici, passant per la investigació.

A més, algunes nenes supervivents s’enfronten a l’angoixa addicional de descobrir que el violador, molt sovint una persona del seu entorn familiar més proper, les ha deixat embarassades. Les que decideixen portar el seu embaràs a terme reben amb prou feines una petita ajuda de l’Estat nicaragüenc, si és que en reben alguna.

Per a unes altres, la idea de donar a llum a un nadó com a resultat d’una violació és insuportable. No obstant això, una reforma de llei del 2008 tipifica l’avortament com a delicte en qualsevol circumstància, fins i tot per a aquelles nenes víctimes de violació. Així, la llei nicaragüenca obliga ara les nenes, sota l’amenaça de la presó, a continuar amb l’embaràs, encara que es posi en perill la seva vida o salut.

Contra els drets de la infància

Aquest punt contradiu clarament les directrius de l’OMS per a l’assistència medicolegal a víctimes de violència sexual o la Convenció de l’ONU sobre els Drets de la Infància, que assenyala que les lleis que neguen a les víctimes de violació i incest l’opció d’accedir a serveis d’avortament segurs i legals vulneren els drets humans.

El govern nicaragüenc té l’obligació de prevenir la violència sexual contra les nenes a Nicaragua, de protegir les supervivents i de garantir que tenen accés a justícia i a reparació. I és per això que Amnistia Internacional demana al govern que elabori i garanteixi un pla nacional per prevenir la violència sexual contra nenes i protegir les supervivents amb suport i assistència perquè puguin refer la seva vida

Informació relacionada

Ciberacció d’Amnistia Internacional que demana al president de Nicaragua, Daniel Ortega, que elabori un pla nacional de prevenció de violència sexual contra nenes

Exposició virtual d’Amnistia Internacional sobre els abusos sexuals a menors a Nicaragua: “Escolta la seva veu”

Informe d’Amnistia Internacional sobre les violacions i abusos sexuals a nenes de Nicaragua